El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsofmusulmàpersaIbn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020. Conegut també com el Qanun o el Cànon, que significa ‘canya d'amidar’, ‘regle’ o ‘llei’ en àrab i en persa, El cànon de la medicina va ser una autoritat de la medicina fins al segle xviii, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerard de Cremona.[1] Estableix els principis de la medicina en el món islàmic i es van difondre per tot Europa sent publicat durant els segles XV i XVI més de trenta-cinc vegades i es va utilitzar com a llibre de text mèdic estàndard fins al segle XVIII a Europa.[2]
George Sarton (1884-1956), que va desenvolupar la història de la ciència als Estats Units, va escriure en la seva Introducció a la història de la ciència:
«
Un dels majors exponents de l'universalisme musulmà i una eminent figura de la cultura islàmica va ser Ibn Sina, conegut a Occident com a Avicenna (981-1037). Durant mil anys, ha conservat el seu renom original com un dels més grans pensadors i investigadors de medicina de la història. Les seves obres mèdiques més importants són el Qanun (Cànon) i un tractat sobre medicaments cardíacs. El Qanun fi-t-tibb és una immensa enciclopèdia de medicina. Conté alguns dels pensaments més aclaridors incloent-hi la distinció entre la mediastinitis i la pleuritis, la naturalesa contagiosa de la tuberculosi, l'expansió de les malalties per l'aigua i la terra, descripcions minucioses de problemes dermatològics, les malalties de transmissió sexual i les perversions, i les malalties del sistema nerviós.[5]
»
Una traducció catalana medieval, del s. XIV, de part del Cànon es conserva en un manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París.
↑Katharine Park (March 1990). "Avicenna in Renaissance Italy: The Canon and Medical Teaching in Italian Universities after 1500(Avicena en la Itàlia renaixentista: el Cànon i l'ensenyament mèdica a les universitats italianes després de 1.500) per Nancy G. Siraisi ",The Journal of Modern History(Revista d'història moderna)'62 '(1), p. 169-170.
«
"Els estudiants d'història de la medicina el coneixen pels seus esforços per implantar l'experimentació i la quantificació sistemàtiques en l'estudi de la fisiologia ".