Càlam (escriptura)

Càlam de canya

El càlam és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que s'utilitza per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.[1]

El seu ús comença el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.

Càlam per tauletes d'argila

El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]

Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena lapsus calami.[4]

Vegeu també

Càlams per escriptura aràbiga

Referències

  1. ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.210. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. ↑ Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136. 
  3. ↑ Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X. 
  4. ↑ «lapsus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs