Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí (àrab: الملك الظاهر ركن الدين بيبرس البندقداري الصالحي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Rukn ad-Dīn Baybars al-Bunduqdārī aṣ-Ṣāliḥī), més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I[1] (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldàmamelucbahrita o kiptxak del Caire (1260-1277). És de vegades sobrenomenat el Ballester.
Biografia
Era un esclau comprat pel sultà aiúbida as-Sàlih Ayyub (1240-1249); el seu primer amo fou Aydakín Bunduqdar (per això la seva nisba al-Bunduqdarí). El 1239 va acompanyar en el seu captiveri al seu nou amo, as-Sàlih, empresonat a Kerak. Alliberat aviat, al cap d'uns mesos apareix lluitant a Síria per compte del sultà d'Egipte a la batalla de la Forbie el 1244.[2] Va arribar a exercir un alt comandament dirigint l'exèrcit a la batalla de Mansura i a la victòria decisiva de la batalla de Fariskur contra el rei Lluís IX de França durant la Setena Croada. Fou llavors quan va instigar l'assassinat del sultà aiúbida Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub (1249-1250). El va succeir Al-Àixraf II (1250-1254) nominalment, però a la pràctica el govern era del mameluc Aybak.
El 1259 va pujar al tron el mameluc Al-Mudhàffar Qútuz, i el 1260 les forces mongoles es van combinar amb les dels seus vassalls cristians a la regió del Regne Armeni de Cilícia liderat per Hethum I i els francs de Bohemon VI d'Antioquia, Al-Mudhàffar Qútuz rebutjava una defensa conjunta contra els mongols amb an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz i Bàybars conspirava per enderrocar an-Nàssir Yússuf.[3] Quan la conspiració fou descoberta, Bàybars es dirigí amb el seu exèrcit a Gaza.[3]
Després de retirar-se de Síria, Al-Mudhàffar Qútuz va negociar a Acre amb els francs del Regne de Jerusalem per lluitar contra els mongols, i els francs van adoptar una posició passiva de neutralitat,[4] permetent als mamelucs travessar territori croat, amb una força considerable per derrotar a l'exèrcit mongol el 3 de setembre de 1260 en la batalla d'Ayn Jalut a Galilea, on Bàybars va combatre a l'avantguarda, una victòria de rellevància històrica no només per a la regió, sinó també perquè era la primera vegada que una exèrcit mongol patia una derrota important,[5] Poc després Qútuz fou assassinat a la seva tenda per un grup d'oficials entre els quals Bàybars, que fou proclamat sultà.
Sultà mameluc
Les seves primeres decisions foren reforçar les fortaleses que havien estat devastades pels mongols; va reforçar els arsenals i la flota. Va crear un servei postal regular (dues vegades per setmana) per rebre informacions ràpides. Als aiúbides els va arrabassar la ciutat de Shawbak. També va combatre els francs al territori del principat d'Antioquia. El 1262 el va passar al Caire; el 1263 va atacar Sant Joan d'Acre i després va annexionar el principat aiúbida de Kerak. El 1264 va annexionar el principat d'Homs on el príncep aiúbida havia mort feia poc sense deixar hereu.
El 1272/1273 va sortir de Damasc en direcció a Birecik i prop d'aquesta vila va derrotar a un destacament mongol; mentre altres grups de l'exèrcit operaven a Núbia, Cirenaica i Petita Armènia. Una treva es va establir amb els francs.
El 1275 va ocupar Sis i Ayas a la Petita Armènia i va fer una expedició a Núbia dirigida pels seus lloctinents. El 1276 va derrotar les forces seljúcides i mongoles i va ocupar Cesarea de Capadòcia.
Va morir a Damasc el 1277 després de fer 38 campanyes a Síria i combatre 9 vegades als mongols sempre (menys la darrera vegada) per iniciativa mongola, i cinc vegades amb la Petita Armènia. Contra els ismaïlites va fer tres campanyes i als francs els va derrotar 21 vegades. En el seu actiu hi ha també haver acollit a un abbàssida i establir el califat al Caire, el que li va donar la sobirania sobre el Hijaz i les viles santes.
.JPG)
