L'origen del seu nom cal trobar-lo en una antiga tribu amaziga anomenada seneta o zanata.[1] Així, Borch-Senet significaria 'torre dels senets' (o de la sénia);[2] de l'evolució fonètica prové el nom de Butsènit.
Era una antiga torre transformada en la parròquia de Santa Maria de Butsènit, santuari el 1347, i que rebé el 1592 el trasllat de la cartoixa d'Ara Coeli.[3]
L'actualitat
Zona agrícola, hom hi conrea arbres fruiters i algun hort. Rep el pas tant del riu segre com de la séquia major del Canal de Pinyana. Algunes indústries s'hi han instal·lat aprofitant l'abundància d'aigua, entre les quals destaquen un escorxadoravícola i algunes de transformació i conservació de fruites.
També és una zona de concentració d'oci en el sector de la restauració; al seu terme hom hi pot visitar fins a tres restaurants de gran tradició i anomenada entre els lleidatans, Cal Nenet, Can Rúbies i Carballeira.
↑Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Emili Casanova i Vicenç M. Rosselló. Universitat de València. València 2009. ISBN 978-84-370-5443-8
↑Institut d' Estudis Ilerdencs. Revista Ilerda. Número 34. Lleida 1973.
↑Ernest Zaragoza Pascual. Catàleg dels Monestirs Catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 1997. ISBN 9788478268870