El bust representa a Ankhaf fill del faraóSnefru de la IV dinastia, germà més jove del faraó Kheops, que va ser djati durant el regnat del seu nebot Khafre, supervisant tots els treballs de Sa Majestat c. 2550 aC i que, a més a més, es va ocupar de la construcció de la Gran Esfinx de Guiza. Va ser descobert a la seva tomba, instal·lat dins d'una petita capella orientada a l'est i davant de la porta de la capella. Els seus braços podien haver estat esculpits a la part baixa del pedestal sobre el que estava assegut, encara que s'han perdut. Era evident que una vegada havia estat el centre d'un culte funerari, amb el bust hi havia diversos petits atuells de ceràmica trencats, del tipus utilitzat per a les ofrenes, quan a l'antiguitat va caure del seu pedestal.[5]
Aquesta obra, que mostra un veritable retrat, -en lloc de representacions estilitzades- són escultures molt rares en l'art de l'antic Egipte, tant abans com després de la creació del bust d'Anjaf.[2] El guix cobreix una part de la pedra calcària, que ha estat pintada de vermell, un color donat comunament als barons, tant en escultura com en relleus -les figures de dones van ser típicament pintades de groc o blanc-. La cara és severa, amb una boca lleugerament irregular, que ho fa aparèixer, d'una banda, com si estigués somrient, i d'una altra, distant i impersonal. N'hi ha una lleugera caiguda de les parpelles, els ulls de les quals van estar una vegada pintats de blanc amb les pupil·les marrons. La figura va arribar a tenir barba i les orelles, que van ser trencades en l'antiguitat, juntament amb part del nas.[2]
Referències
↑T. Schneider: Lexikon der Pharaonen, Artemis & Winkler Verlag (1997) ISBN 3-7608-1102-7
Berman, Lawrence; Freed, Rita E.; Doxey, Denise. Arts of Ancient Egypt. Museum of Fine Arts Boston (en anglès), 2003. ISBN 0-87846-661-4.
Roehrig, Catherine. The Reserve Heads of the Old Kingdom: A Theory. Egyptian Art in the Age of the Pyramids (en anglès). Yale University Press. The Metropolitan Museum of Art, 1999. ISBN 0-87099-907-9.