Buriat Ulus fou el nom de la república autònoma que els Buriats van crear a part del seu territori a començaments de 1918[1] que va subsistir fins a començaments de 1920 quan varen arribar les forces bolxevics.[2]
L'estiu del 1918 els bolxevics foren expulsats de Buriàtia per les tropes cosaques de l'hetman G. M. Semenov, qui amb suport dels noions i lames va imposar una dictadura militar a Transbaikàlia,[3] amb suport de tropes japoneses, que ocuparen el país de l'agost del 1918 a l'abril del 1919, quan foren substituïts per soldats nord-americans. Els soldats blancs aboliren les lleis soviètiques, introduïren l'administració militar en ferrocarrils i indústries, i executaren als revolucionaris buriats V. M. Serov, Ts. Ts. Ramjurov, K. A. Maskov i altres, alhora que hagueren d'oposar-se als partisans del buriat P. S. Baltakhinov. També el general Roman Ungern von Sternberg intentà encoratjar-los a fundar una república mongola unida, però pocs li donaren suport i fou executat el 1921.[4] Per la seva banda, Elbegdorj Rintxino, donà suport Damdin Sühbaatar a Mongòlia, pensant que els bolxevics els ajudarien a unificar Mongòlia.
Aquest estat tenia una bandera de tres franges blava, blanca i groga, el primer color suposadament era el color dels nòmades mongols i turcs; el segon representava a la neu; i el tercer al budisme
