Budrus és la forma àrab de Pere i en l'antiguitat el poble era conegut com a Patris. El lloc de la ciutat moderna està just a l'est de la línia d'armistici de 1949, mentre que l'antiga ciutat era probablement a 2 quilòmetres de distància de Khirbet Budrus, al costat oest de la línia.[2][3] Fou esmentat al Tosefta jueu (Demai 1)[4] com a inclòs al límit de les muntanyes del sud de Judea.[5]
S'hi ha trobat restes arqueològiques del període hel·lenístic[6] i romà d'Orient.[7]
Època otomana
En 1596 Budrus apareix als registres fiscalsotomans com a part de la nàhiya de Ramla al liwà de Gaza. Tenia una població de 46 llars musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, olives o collites d'estiu, cabres o ruscs i una premsa per a olives o grapes; un total de 3.608 Akçe. El 7/24 dels ingressos revertien al Waqf.[8]
En 1838 Budrus comptava com una vila musulmana del districte de Gaza,[9] assenyalada des de la torre de Ramleh.[10]
Una llista oficial de pobles otomans del 1870 va mostrar que Ebdus tenia un total de 28 cases i una població de 93, tot i que el recompte de població només incloïa homes. També va assenyalar que estava ubicat entre Qibya i Ni'lin.[11][12]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Budrus com «un petit poble, amb oliveres i cisternes. Té prop seu dos llocs sagrats (maqam s), i un cementiri prop d'un (Imam 'Aly) a l'oest.»[13]
En 1945 la població era de 510 musulmans,[16] mentre que l'àrea total de terra era de 7.935 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests 636 dúnams eren plantacions o terra de rec, 2,412 eren parcel·les per a cereals,[18] mentre 18 dúnams eren sòl edificat.[19]
Budrus està flanquejada a l'oest i al nord pel Mur de Cisjordània i ha estat el lloc regular de protestes contra ell[20] des de 2003.[21]
Un nen del poble, Samir Awad, de 16 anys, va ser assassinat el febrer del 2013 a prop del Mur, on segons sembla, hi havia anat amb amics per tirar pedres als soldats. Segons una investigació de B'tselem, li van disparar mentre fugia, un cop a la cama, i després, mentre intentava fugir, un altre cop a l'esquena i al cap. Una investigació militar va fer una conclusió preliminar que els soldats havien disparat en contravenció de les normes de foc obert.[22][23] La casa de la seva família va ser posteriorment assaltada amb magranes de concussió, ferint diversos membres, mentre un altre fill, Abed, va ser arrestat i portat a un destí desconegut.[24]
↑Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 29
↑Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 66
↑Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 114
↑Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 164
↑Polly Pallister-Wilkins «Radical Ground: Israeli and Palestinian Activists and Joint Protest Against the Wall». Social Movement Studies, 8, 4, pàg. 393–407. DOI: 10.1080/14742830903234262.
.svg)
