El bronze de Novallas és un fragment d'una placa de bronze de 22,5 x 18,1 centímetres i 3 mil·límetres de gruix, trobat de manera fortuïta a Novallas (Saragossa), concretament al jaciment de la Plana, que data de la segona meitat del segle I de l'era actual, data posterior a la fabricació de la peça de bronze en si.
La peça conserva onze línies i unes 40 paraules corresponents a un text disposat probablement en columnes i gravat en alfabet llatí en una llengua paleohispànica indoeuropea, quasi amb tota seguretat celtibèric. A més podria tractar-se d'un text de caràcter oficial i públic, el contingut del qual no es pot precisar de moment.[1]
Una de les novetats que fan especial aquesta troballa és que hi figura un préstec del llatí a una llengua paleohispànica. La paraula que s'hi pot apreciar és publicus, que apareix en quatre ocasions en el bronze. En el text també s'hi inscriu un nou signe, la S marcada, que consisteix en una S llatina que amb un traç que indica un so diferent, un fonema fricatiu o africat. Seria un dels casos més antics coneguts de modificació de l'alfabet llatí per a adaptar-lo a la fonètica d'una llengua paleohispànica.