Brisó d'Acaia (en grec antic Βρύσων ὁ Ἀχαιός) que va florir cap a l'any 330 aC), era un filòsof megàric dialèctic contemporani d'Euclides de Mègara, contemporani també de Trasímac de Calcedó i amic de Polixè el Sofista. Va ser deixeble d'Estilpó i de Clinòmac.
Segons diu Diògenes Laerci, va ser mestre de filòsofs famosos com ara Crates de Tebes, Pirró d'Elis i Teodor Ateu. Aristòtil també sembla fer referència a tesis precises d'aquest dialèctic. Atenes l'acusà de buscar guanys impartint les seves lliçons.[1]
L'historiador Teopomp de Quios, segons Ateneu de Nàucratis, menciona unes Entrevistes escrites per Brisó que hauria plagiat de Plató,[2] però segurament el confon amb un altre Brisó, filòsof pitagòric, ja que Diògenes Laerci inclou a Brisó d'Acaia en una llista de filòsofs dels que diu que no havien escrit res.[3]
Referències
