El 1994 va ser nomenat pel President de Sud-àfrica, Nelson Mandela, per a presidir una comissió de recerca sobre el període de l'apartheid, i va participar posteriorment en la creació de la Comissió de Veritat i Reconciliació. El 1987 va fundar la Direcció Nacional d'Advocats pels Drets Humans que va dirigir durant vuit anys.
Ha treballat a Sri Lanka, Rwanda i Orient Mitjà, en els processos de transició política. Currin copresideix la Comissió de Revisió de Sentències a Irlanda del Nord, que decideix sobre la posada en llibertat dels presos que han comès delictes relacionats amb el terrorisme.[2]
El 2010 va intervenir en l'anomenada Declaració de Brussel·les, actuant com facilitador de l'esquerra abertzale, en la qual diverses personalitats internacionals, entre elles quatre Premis Nobel de la Pau, van demanar a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) l'abandonament definitiu de les armes i la seva verificació internacional.[3]
Referències
↑«Brian Currin, profile», South Africa History Archive (en inglés), consulta: 7 de septiembre de 1910.