El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto. Té 174 km de longitud i una conca de 2304 km². Néix a uns 450 m d'altitud, quan s'uneixen els dos emissaris dels llacs situats vora les ciutats de Levico i Caldonazzo. Desemboca a la mar Adriàtica.[1]
El seu nom antic era grec antic: Μεδόακος, llatí: Medoacus o Meduacus. William Smith diu que era un riu del nord d'Itàlia, que creua les extenses llacunes que voregen la costa de l'Adriàtic, als voltants de l'actual Venècia. Segons Plini el Vell[2] hi havia dos rius amb el mateix nom, però cap altre autor en parla, i Titus Livi, que havia nascut en aquell territori només fa menció del Meduacus amnis ('riu Meduacus') sense afegir cap epítet.[3] Neix a les muntanyes de la Val Sugana i que flueix prop de Pàdua (Patavium). A poca distància d'aquesta ciutat rep les aigües del Bacchiglione, que podria ser l'altra branca del Medoacus que menciona Plini. Estrabó parla d'un port del mateix nom a la seva desembocadura, que seria el port de Patavium.
Titus Livi diu també que Cleònim d'Esparta l'any 301 aC va remuntar el riu Medoacus amb embarcacions molt lleugeres i va saquejar el territori dels pataus (els habitants de Pàdua a l'antiguitat), que van rebutjar tots els atacs i van destruir gran part de la seva flota.[4]
Referències
