El 926, va succeir al seu germà Hug d'Arle com a comte d'Arles quan aquest va deixar Arle per anar a Itàlia. Bosó d'Arles es va implicar també a Itàlia i va ser designat marquès de Toscana el 931 pel seu germà després de la deposició de Lambert de Toscana. A Provença, Bosó va ser reemplaçat llavors pel seu gendre, el marit de la seva filla Berta i fill de Ricard el Justicier, també anomenat Bosó i conegut com a Bosó I (895- 935)[2] Bosó d'Arle va intervenir igualment a Lorena contra Enric I d'Alemanya.
Va ser finalment deposat i arrestat el 936[3] i reemplaçat per un fill il·legítim d'Hug: Hubert. En realitat Bosó d'Arles va morir probablement assassinat sota les ordes del seu germà Hug. A instàncies de la seva dona Wil·la, hauria intentat un cop de força contra Hug.
Genealogia
D'una primera esposa no identificada, hauria tingut un fill:
Rotbald l'Antic o Rotbold l'Antic (vers 907-936) que es va casar amb Ermengarda d'Aquitània, filla de Guillem el Pietós, i fou assassinat pel seu oncle el rei Hug el 936.
↑. Frédéric de Gingins-La-Sarra - Mémoires pour servir à l'histoire des royaumes de Provence et de Bourgogne-Jurane - 1851, pàgina 97, a [1]
↑"Bertam, Willam, Richildam et Gislam" are named (in order) as the four daughters of Boso and Willa by Liutprand a els comtes de Provença
↑Les dates de 931 i 933 són de vegades avançades. Però Berta era ja casada quan el seu pare va marxar a Itàlia el 931; la data de 924 és doncs més probable, malgrat la jove edat de la núvia