El 1909, Verlinsky empatà als llocs 10è a 11è al Torneig amateur de Totes les Rússies, a Sant Petersburg, un torneig que guanyà Aleksandr Alekhin. El 1910, va guanyar a Odessa. El 1911, va empatar als llocs 6è a 8è a Sant Petersburg (campió: Stepan Levitsky). El 1912, va guanyar el Campionat d'Odessa. El 1913, fou 3r a Sant Petersburg (campió: Alexander Evensohn).
El 1926, Verlinski va empatar al primer lloc amb Marsky a Odessa (III Campionat d'Ucraïna). El mateix any, empatà als llocs 8è a 9è, al 7è Campionat de Moscou (campió: Abram Rabinovich). Segons Chessmetrics.com, Verlinski tenia un Elo de 2.627 punts el maig de 1926, cosa que el convertia en el 16è millor jugador del món en aquell moment.[5] El 1928, guanyà el Campionat de Moscou.[6]
El 1929, Borís Verlinski guanyà el 6è Campionat soviètic, celebrat a Odessa,[7] i mercès a això fou guardonat amb el títol de Gran Mestre de la Unió Soviètica, essent el primer jugador a obtenir aquest honor, segons David Bronstein.[8]
El 1930, fou 7è a Moscou (campió: Abram Rabinovich). El novembre de 1931, va empatar als llocs 3r a 6è al 7è Campionat d'escacs de l'URSS, a Moscou, (campió: Mikhaïl Botvínnik). El febrer de 1933, fou 2n, rere Fedor Bogatyrchuk, al Quadrangular de Moscou. El 1933/34, va ser 12è al 14è Campionat de Moscou.
En els darrers anys de la seva vida, Verlinski jugà a escacs menys activament, tot i que encara representava una prova competitiva per forts mestres. Després de molts anys lluny de l'alta competició, va intentar classificar-se, als 53 anys, per a la final del Campionat Soviètic de 1945, però només va puntuar 4.5/15 a la semifinal, i no es classificà, tot i que va derrotar la nova puixant estrella David Bronstein. El darrer esdeveniment important en què participà fou el Campionat de Moscou de 1945, on hi feu 5/16. Recordi que els camps d'ambdós esdeveniments es compon enterament dels Mestres.
Verlinski obtingué oficialment el títol de Mestre Internacional el 1950,[1] el mateix any de la seva mort a l'edat de 62 anys.
Estil i llegat
Verlinsky va ser un jugador excepcionalment fort en les obertures clàssiques amb ambdós colors. En el seu apogeu, era un tàctic formidable que plantejava dura batalla als millors jugadors mundials, tal com en donen fe les seves victòries sobre, entre d'altres, Aleksandr Alekhin, José Raúl Capablanca, Iefim Bogoliúbov, Grigori Löwenfisch, Akiba Rubinstein, Rudolf Spielmann, o David Bronstein.
Va tenir dos importants handicaps; el primer, la seva discapacitat física (era sord-mut), tot i que la va superar amb èxit en el món dels escacs, i el segon, el fet que era jueu, un altre desavantatge a la Unió Soviètica, que contribuí a fer que mai tingués l'oportunitat de competir fora de l'imperi rus o de la Unió Soviètica.
↑Chessmetrics ofereix valoracions històriques dels jugadors i esdeveniments en la història dels escacs, (les classificacions oficials internacionals van ser introduïdes per la FIDE el 1970).
↑El títol s'havia establert el 1927, però es va abolir el 1931. Anys més tard, els dirigents de l'URSS varen pensar que era millor per la seva política que constés com a primer GM soviètic en Mikhaïl Botvínnik, que fou guardonat amb el títol el 1935.
