Borís Tomaixevski

Plantilla:Infotaula personaBorís Tomaixevski
Nom original(ru) Борис Викторович Томашевский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1890 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Oursuf Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lieja (1908–1912)
La Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència de la literatura, Ecdòtica, Pushkin studies (en) Tradueix i traducció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióespecialista en literatura, escriptor, traductor, textologist (en) Tradueix, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCasa Puixkin
Biblioteca Nacional de Rússia
Universitat Estatal de Sant Petersburg
State Institute of Art History (en) Tradueix
Universitat Estatal del Transport Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIrina Semenko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIrina Semenko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeI. N. Medvedeva Modifica el valor a Wikidata
FillsZoïa Borissovna Tomachevskaïa Modifica el valor a Wikidata

Borís Víktorovitx Tomaixevski (en rus, Борис Викторович Томашевский; Sant Petersburg, 29 de novembre de 1890 – Hurzuf, 24 d'agost de 1957) va ser un teòric del formalisme rus i historiador de la literatura russa. Va ser un membre del cercle lingüístic de Moscou i l'OPOJAZ.

Tomaixevski va rebre formació en estadística i enginyeria elèctrica a Lieja i París.[1] Es va incorporar a l'Institut d'Història d'Art el 1921, però més tard es va traslladar a la Casa Puixkin, on va dirigir el departament de manuscrits entre 1946 i 1957 i el departament d'estudis de Puixkin el 1957. Va ser involucrat en l'elaboració del Diccionari Uixakov i va supervisar les primeres edicions soviètiques de Puixkin i les obres completes de Fiódor Dostoievski. També va ajudar a establir el Museu Puixkin de Hurzuf, un poble costaner de Crimea, on va morir i va ser enterrat.[2]

La seva monografia Teorija literatury. Poetika (Leningrad, 1925),[3] va ser la primera exposició sistemàtica de la doctrina formalista. Tomaixevski distingeix tres actituds en la investigació literària: la històrica, la teòrica i la normativa, que es consolidarien posteriorment en la història, la teoria i la crítica literària.[4] Un altre important treball teòric és The Writer and the Book: An Outline of Textology (1928). Estava especialment interessat en la teoria de la versificació. En els seus estudis mètrics, seguint els passos d'Andrei Beli, va aplicar procediments estadístics per a l'estudi de la poesia russa[5] i va tenir èxit en «elevar la versificació a una ciència quantificada».[6]

Referències

  1. ↑ Bakhtín, Mikhaïl. Speech Genres and Other Late Essays. University of Texas Press, 1986, p. 8. 
  2. ↑ «Музей Б.В.Томашевского в Гурзуфе: проблемы и поиски» (en ucraïnès). Gurzuf Museum.
  3. ↑ Pagès Jordà, Vicenç «La culpa va ser de Tomasevski». Cultura (El Punt Avui), 31-10-2014, p. 4.
  4. ↑ Ballart, Pere. «Les disciplines de la investigació literària». A: Introducció a la teoria de la literatura. Manresa: Angle, 1997, pp. 13 – 19. 
  5. ↑ Todorov, Tzvetan. The Poetics of Prose. Cornell University Press, 1977, p. 265. 
  6. ↑ Dobrenko, Evgeny; Balina, Marina. The Cambridge Companion to Twentieth-Century Russian Literature. Cambridge University Press, 2011, p. 272.