PROFILPELAJAR.COM

Bombardeig de Yeonpyeong
	37° 40′ 00″ N, 125° 41′ 47″ E / 37.66667°N,125.69639°E
Tipus	bombardeig
Part de	Korean conflict (en)
Data	23 novembre 2010
Localització	Illa de Yeonpyeong (Corea del Sud)
Participant	Corea del Nord ; Corea del Sud ; Kim Jong-il ; Ri Yong-ho (en) ; Lee Myung-bak

El bombardeig de Yeonpyeong va ser un enfrontament d'artilleria entre l'exèrcit de Corea del Nord i les forces de Corea del Sud estacionades a l'illa de Yeonpyeong el 23 de novembre de 2010.^[1] Després d'un exercici d'artilleria sud-coreà en aigües disputades prop de l'illa, les forces nord-coreanes van disparar uns 170 projectils d'artilleria i coets contra l'illa de Yeonpyeong, impactant objectius militars i civils.^[2]^[3]^[4]

El bombardeig va causar danys generalitzats a l'illa, matant a quatre sud-coreans i ferint a 19. Corea del Sud va respondre bombardejant les posicions dels canons nord-coreans. Els nord-coreans van declarar posteriorment que havien respost al llançament de projectils sud-coreans en aigües territorials nord-coreanes.^[5]

L'incident va provocar una escalada de tensió en la península de Corea i va provocar una unànime condemna internacional de les accions del Nord —excepte la República Popular de la Xina.^[6] Les Nacions Unides van declarar que es tractava d'un dels incidents més greus des del final de la guerra de Corea,^[7] i el 18 de desembre, l'exambaixador dels Estats Units davant l'ONU, Bill Richardson, va dir que les tensions havien augmentat fins a convertir-se en «la crisi més greu en la península de Corea des de l'armistici de 1953, que va posar fi a la guerra de Corea».^[8]

Reaccions internacionals

Estats Units: L'Oficina del Secretari de Premsa de la Casa Blanca va dir que «els Estats Units condemna enèrgicament aquest atac i demana a Corea del Nord que detingui la seva acció bel·ligerant i compleixi plenament els termes de l'Acord d'Armistici».^[9] Els Estats Units també va desplegar un grup d'atac de portaavions de la Marina dels EUA a la regió per a participar en exercicis d'entrenament prèviament programats amb els sud-coreans.^[10]^[11]

Japó: El primer ministre Naoto Kan «va ordenar al seu govern preparar-se per a qualsevol eventualitat» durant una reunió d'emergència.^[12] «Disparar sobre una zona on viuen civils és un acte impermissible i atroç que condemnem enèrgicament», va dir Kan. «Ha creat una greu situació no sols a Corea del Sud, sinó en tota la regió d'Àsia oriental, inclòs el Japó».^[13]^[14]

Nacions Unides: El portaveu del secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, Martin Nesirky, va dir que «Ban Ki-moon va condemnar l'atac d'artilleria de Corea del Nord, qualificant-lo com 'un dels incidents més greus des del final de la Guerra de Corea» i que «Ban va demanar la contenció immediata i va insistir que 'qualsevol diferència ha de resoldre's per mitjans pacífics i el diàleg».

R.P. de la Xina: El ministeri d'Afers Exteriors va declarar que el govern xinès va instar totes dues parts «a fer coses que condueixin a la pau i l'estabilitat en la península de Corea»,^[15] però no va condemnar explícitament les accions de Corea del Nord.^[6]

Rússia: El ministeri d'Afers Exteriors va declarar que «l'ús de la força és una via inacceptable [i que] [qualsevol] disputa en les relacions entre el Nord i el Sud ha de resoldre's política i diplomàticament». A més, va instar totes dues parts a «donar mostres de moderació i pau»,^[16] i va advertir d'un «perill colossal» i «va dir que els qui estan darrere de l'atac tenen una enorme responsabilitat».^[17] El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, va declarar que «una cosa és disparar a l'aigua, encara que aquestes aigües estiguin en disputa, i una altra molt diferent és disparar a la terra, als assentaments humans». La gent ha mort. Aquest és el punt principal».^[2]