Bombarda (arma)

Infotaula d'armaBombarda
Tipuscanó Modifica el valor a Wikidata

La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.[1][2][3]

Les bombardes es construïen de dovelles i anells de fosa, compostes de canya i recambra postissa, unides al fust amb corda. Eren armes d'ànima molt curta i disparaven projectils de pedra, però aviat l'ànima es va fer més llarga, i a la fi del segle xiv, la munició passa a ser de fosa, i així se'n pot abaixar el calibre.

A final del segle xv apareixen els morters i els canons, d'ànima seguida.

El primer ús en combat documentat a la Corona d'Aragó fou el 1359 durant la Guerra dels Dos Peres en la Batalla naval de Barcelona quan les tropes de Pere el Cerimoniós van disparar una bombarda de les que hi havia muntades sobre les galeres catalanes,[4] fent inútil una de les galeres atacants i destruint-ne els castells i l'arbre.

« ...e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella... »
— Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Documents

Les referències puntuals i concretes haurien de permetre una millor aproximació al tema de l'article. Una mostra aleatòria, ordenada cronològicament, a continuació.

  • 1216.[5]
  • 1363.[6]
  • 1393.[7]
  • 1413. Del setge de Balaguer hi ha algunes descripcions dels canons emprats.[8][9]
  • 1440. Bombarda de coure de Barcelona.[10]
    • La referència documenta el terme genèric de "canons"; en el present cas associat a "bombarda".
  • 1451. Algunes bombardes d'Alfons el Magnànim.[11]

Referències

Vegeu bombarda en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bombarda
  1. ↑ Cesare Cantù. Historia universal, 4. Gaspar y Roig, 1876, p. 280–. 
  2. ↑ Federico Moretti. Diccionario militar español-francés. de Orden Superior, Imprenta Real, 1828, p. 55–. 
  3. ↑ Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 1–. 
  4. ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
  5. ↑ Bellvé, M.R.. Diccionario de ciencias militares (en castellà). Revista científico-militar y biblioteca militar, 1895, p. 420 (Diccionario de ciencias militares). 
  6. ↑ Brackenbury, H. Ancient cannon in Europe, 1865, p. 49 (Ancient cannon in Europe). 
  7. ↑ Pérez, J.I.. Dénia. La ciutat i el castell: L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX). Publicacions de la Universitat de València, 2015, p. 206-IA14 (Fora de Col·lecció). ISBN 978-84-370-9884-5. 
  8. ↑ Duro, C.F.. Disquisiciones nauticas (en castellà). Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1876, p. 21 (Disquisiciones nauticas). 
  9. ↑ Castro, J.Z.; de Portonariis y Ursino, D. Segvnda Parte De Los Anales De la Corona de Aragon (en castellà). en la Officina de Domingo de Portonarijs, y Vrsino, Impressor de la Sacra Catholica Real Magestad: y del Reyno de Aragon, 1579, p. 95-IA1. 
  10. ↑ Luna, F.S.; Candi, F.C.. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament (en castellà). Henrich y companyia, 1892, p. 417 (Col·lecció de documents històrichs inèdits del Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona). 
  11. ↑ Ryder, A. El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987 (Estudios universitarios). ISBN 978-84-00-06496-9.