Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.[1]
Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.[2]
Argument
La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.
Repartiment
Premis i nominacions
La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.[cal citació]
Banda sonora
La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:[3]
- Danny Hoch As Caribbean Tiger - Danny Hoch
- God's Child - David Byrne/Selena
- Danny Hoch As Andy - Danny Hoch
- The Brooklynites - Soul Coughing
- Mi Barrio - La Casa
- Suwanee Jo - Paula Cole
- To My Ba-bay! - Speerhead and Zap Mama
- Brooklyn Movements - Da Bush Babees
- As Flex - Danny Hoch amb Basehead
- Why Can't We Be Friends - Geggy Tah
- Let's Get Ready To Rhumba - John Lurie National Orchestra
- Tango Apasionado - Astor Piazzola
- As Shaddjeh - Danny Hoch
- Happy Suicide - David Byrne i Vjana Anand
- Egg Cream - Lou Reed
- In The Return Of Flex - Danny Hoch
Referències
|
|---|
| Com a director | |
|---|
| Com a actor | |
|---|
