Abandonada en un apartament nou a Oslo, la fràgil autora Ingrid intenta acceptar la pèrdua de la seva visió a mitjana edat. Temorosa d'aventurar-se sola, Ingrid es retira en una elaborada bombolla de fantasia, a punt de convèncer-se que el seu marit arquitecte l'està espiant. Un lleuger toc o un so desconegut són suficients per provocar la seva paranoia mentre la realitat i la imaginació es comencen a difuminar.
Blind va rebre crítiques positives a la seva estrena al Festival de Cinema de Sundance de 2014. L'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes informa d'una puntuació positiva del 92% basada en 37 ressenyes, amb una puntuació mitjana de 7,55/10.[6] També té una puntuació de 83/100 a Metacritic basada en 14 crítics, cosa que indica "aclamació universal".[7]
Scott Foundas de Variety, va dir en la seva ressenya que "l'escrivà noruec Eskil Vogt fa un debut com a director brillant amb una història alternativament tràgica i juganera d'una autora cega".[8] Boyd van Hoeij en la seva ressenya a The Hollywood Reporter va anomenar la pel·lícula "un guió ambiciós que es tradueix en una pel·lícula que és més fàcil d'admirar que d'amar".[9] William Bibbiani de CraveOnline va elogiar la pel·lícula dient que "Blind existeix com una construcció nebulosa, en constant canvi, però finalment centrada al voltant d'un quadrangle amorós encantador i divertit amb personatges curiosos i una visió coherent. La curiosa barreja d'allò sensual i cerebral de la pel·lícula aconsegueix enganxar fins i tot quan comença a faltar la confiança sobre si realment està passant alguna cosa".[10]
.jpg)
