La seu del bisbe era la ciutat de Mottola, on l'església de Santa Maria Assunta, dedicada també a sant Thomas Becket, el patró principal de la ciutat, servia de catedral.
Història
La diòcesi de Mottola es va construir en el període normand, després de conquerir la ciutat el 1023. El primer bisbe documentat històricament és Giovanni, esmentat en un diploma datat el 1081 amb el qual Riccardo Siniscalco, senyor de Mottola i Castellaneta, va donar algunes esglésies de Mottola i de Massafra a l'abadia de Cavaper assensum Ioannis Mutulensis episcopi, és a dir, amb l'assentiment del bisbe de Mottola Giovanni.[1]
El següent bisbe de Mottola és Amuro, que el desembre de 1100 confirma a l'abat Orso de Santa Maria de Banzi la possessió de l'església de Sant Mateu al territori de Castellaneta.[2] En el diploma, Amuro es va signar com a Mutulensis atque Castellanitensis ecclesie presul, bisbe de les esglésies de Mottola i Castellaneta, una indicació que en aquell període les dues diòcesis estaven unides in persona episcopi. Tot i això, la unió va haver de durar molt poc, ja que el 1110 la diòcesi de Mottola va tornar a ser autònoma; enguany es documenta el bisbe Valcauso, que va confirmar a l'abat de Cava la possessió dels monestirs de Sant'Angelo i San Vito de Casalrotto, d'algunes esglésies, terres i altres béns.[3]
Des de la seva fundació, la diòcesi va formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tàrent. La sèrie episcopal és molt deficitària en els primers segles de vida de la diòcesi, i només a partir del segle xv es torna més regular.
Son rellevants els episcopats d'Angelo Pascali (1537-1550), que van participar en el Concili de Trento, Scipione Rebiba (1551-1556), que aleshores fou arquebisbe de Pisa i cardenal, Ludovico della Quadra (1664-1695), que va completar la construcció. de la capella del Rosari, i Michele Palmieri (1798-1804),[4] que va ser l'últim bisbe de Mottola. El 1600, el bisbe Silvestro Tufo va establir el seminari diocesà.
Després d'anys d'esplendor, segons el relatio ad limina del bisbe Benedetto Russo de 1606, la diòcesi va viure un llarg període de decadència, de manera que els bisbes van preferir habitar a la seva ciutat d'origen o van optar per posar la seva residència a Massafra.
Catorze anys després de la mort de Palmieri, període en què la seu quedà vacant, amb el concordat (6 de febrer de 1818) entre el papa Pius VII i Ferran I, el rei borbònic de Nàpols, la diòcesi fou suprimida i els seus territoris es van unir a la diòcesi de Castellaneta. Aquest acte va ser sancionat el 27 de juny de 1818 amb la butlla De utilitori del mateix Pius VII.
Des de 1968, Mottola és un bisbat titular de l'Església catòlica.
