Les bignoniàcies (Bignoniaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides. Agrupa unes 800 espècies amb una distribució cosmopolita, però essencialment concentrades a les zones tropicals.[3]
Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.
Descripció
Les bignoniàcies són arbres, arbusts i lianes amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de síliqua o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[4][5]
Taxonomia
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836),[6] sota el nom Bignoniae.
Gèneres
Dins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:[8]
Utilitats
Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[9] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[10] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[10]
Referències
- ↑ «BIGNONIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 9-2009, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
- ↑ «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Bignoniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
- ↑ 10,0 10,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.
Bibliografia
Bases de dades taxonòmiques | |
---|