Bignoniàcies

Infotaula d'ésser viuBignoniàcies
Bignoniaceae Modifica el valor a Wikidata

Amphitecna macrophylla Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaBignoniaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicBignonia
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Crescentiaceae Dum.

Les bignoniàcies (Bignoniaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] Agrupa unes 800 espècies amb una distribució cosmopolita, però essencialment concentrades a les zones tropicals.[3]

Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.

Descripció

Les bignoniàcies són arbres, arbusts i lianes amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de síliqua o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[4][5]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836),[6] sota el nom Bignoniae.[7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:[8]

Utilitats

Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[9] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[10] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[10]

Referències

  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 20.
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. ↑ «BIGNONIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 26 juliol 2023].
  4. ↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
  5. ↑ Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 9-2009, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
  6. ↑ «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 agost 2023].
  7. ↑ Jussieu, 1789, p. 137.
  8. ↑ «Bignoniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2023].
  9. ↑ Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
  10. ↑ 10,0 10,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bignoniàcies