George Walker Nicholas, més conegut com a Big Nick Nicholas, (2 d'agost de 1922, Lansing, Michigan, Estats Units – 29 d'octubre de 1997, Queens, Nova York, Estats Units) va ser un saxofonista de jazz i vocalista. Clarament influenciat per Coleman Hawkins, Nicholas,[1] al seu torn va influenciar el jove John Coltrane en compondre el seu homenatge "Big Nick", que apareix en dos àlbums de 1962, Duke Ellington & John Coltrane i Coltrane. Així mateix, Nicholas va aportar el famós solo de setze compassos a l'emblemàtica composició afrocubana de Dizzy Gillespie, "Llard"[2] (1947).
Nicholas va començar la seva carrera tocant amb els germans Hank i Thad Jones, Earl Hines i Tiny Bradshaw abans d'ingressar en l'exèrcit. A la fi de la dècada de 1940 va tocar en les formacions de Sabby Lewis, J. C. Heard, i Lucky Millinder. Així mateix va treballar amb Mal Waldron, Duke Ellington, Cab Calloway, Charlie Parker i Charlie Mingus.[3]
A finals de 1951, va formar part del sextet de Miles Davis, junt amb Eddie "Lockjaw" Davis, Billy Taylor, Charles Mingus i Art Blakey i va gravar en l'emblemàtic club de jazz, Birdland, de Nova York.[4] Mentre estigué amb Gillespie, també treballava amb Hot Lips Page, amb qui va tocar fins a 1954. Va començar a treballar amb Buck Clayton en 1955. No gravaria el seu primer disc com a capdavanter, Big Nick Nicholas/Big and Warm fins a 1983.
Referències
