Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).[1] L'any 806, després que Guillem I de Tolosa abdiqués, Carlemany li va atorgar el títol de Comte de Tolosa,[1] fet que el va convertir alhora en duc de Septimània. Fins aleshores havia estat lloctinent del seu predecessor. L'any 815, a la mort del seu germà gran Esteve, va heretar el comtat de París. Va fundar o dotar l'abadia de Saint-Maur-des-Fossés a prop de París.
Família
Fill de Gerard I, Comte de París i de Rotruda, filla de Carloman I i neta de Carles Martell. Fou germà d'Esteve comte de París (879-815) i Liutard comte de París (vers 815). Casat amb Alpais, filla il·legítima de Lluís I de França (mort el 23 de juliol de 852), van tenir quatre fills:
- Liutard II, Comte de París
- Eberhard II
- Ingeltruda, casada amb Unroch II de Friül
- Susanna casada amb el comte Vulfard de Flavigny del que va tenir:
Probablement Landrada també fou filla de Bigó, i es va casar amb el comte Donat I de Melun (vers 790 - † després 858/abans de 871),[2] que van tenir sis fills:[3]
- Gosselin, comte de Bassigny
- Gontier
- Hug
- Waltruda
- Robert, bisbe de Mans
- Bosó
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Bigó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bulletin de la Société historique et archéologique de Corbeil, d'Étampes et du Hurepoix, publicat el 1904 : « On peut conclure d'un tel acte que Donat était le très proche parent de Bégon – plus probablement son gendre, car la femme de Donat portait le nom de Landrée (Landrade), comme une sœur de Charles Martel, fille de Pépin de Héristal et d'une autre Alpaïde. »
- ↑ La Province du Maine - Par la Société des archives historiques du Maine, Société des archives historiques du Cogner
Vegeu també
