És un edifici noucentista de planta rectangular amb cos principal i cos posterior més llarg. Està compost per soterrani, planta baixa i un altell (on s'hi ubica l'arxiu municipal). Té una paret mitgera i tres façanes. Teulat a quatre vessants en el cos principal i en el posterior a dos vessants (perpendicular al pla de façana).[1]
A la façana que dona al carrer de la llibertat hi ha una porta llindada i a sobre una finestra rectangular apaïsada. A l'esquerra de la porta una obertura senzilla i al costat dret, quatre obertures dobles (totes elles llindades). Els cossos laterals estan completats per una cadena de pedra contenint una finestra rectangular allindanada i ampit idèntiques a les del cos central. La façana lateral que dona al jardí interior té una porxada a quatre llums de maó vis. Sòcol de pedra amb motllura afaixada.[1] Hi ha dos escuts a la façana principal i a la façana lateral dreta.[1]
La construcció, de l'any 1920, va ser promoguda per Narcís Pla i Deniel, que en va fer donació al poble de Caldes. Respon a les necessitats pedagògiques d'aquell moment (renovació pedagògica), per altra part generalitzades a tot Catalunya. D'aquesta època daten gran nombre d'escoles promogudes per la Mancomunitat i Ajuntaments. L'edifici, malgrat la seva senzillesa i petitesa, per la seva estructura i distribució interior, està molt proper a les normes pedagògiques en voga en aquells moments.[1]
L'arquitecte va ser Isidre Bosch, i el constructor era del poble: Ramon Vinyals i Guitart. L'edifici es va destinar a escola de nens, mentre que per a les nenes s'adequava el primer pis de l'antic ajuntament paral·lelament. L'any 1927, les tasques educatives i de gestió es van confiar al pedagog Francesc Font i Baró. Posteriorment, les dues aules de l'escola van quedar petites per acollir tots els nens de Caldes i van haver de traslladar l'escola pública als afores, al Col·legi Sant Esteve (1957)[2]
Activitats
L'estiu del 2008 s'habiliten els Jardins d'en Pere Vidal en el pati exterior annex a la biblioteca com espai de concerts i activitats a l'aire lliure. El nom prové d'un personatge de l'escriptor Joaquim Carbó, vinculat a Caldes de Malavella, i ha acollit grups i solistes rellevants com El chico de la espina en el costado, Pau Vallvé, Miqui Puig,[3] Maria Coma, Maria Rodés, Joan Colomo[4] o élena[5]
El 18 de febrer de 2011, la Biblioteca de Caldes de Malavella va ser la seu de la primera Vinoteca, activitat de maridatge entre la literatura i el vi,[6][7][8] en un projecte creat per l'escriptor Miquel Martín i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.
També destaca la col·laboració amb l'Àrea de Turisme amb l'activitat transversal El gust de la paraula,[9] des del 2012
Tríptic de la 12a edició
El Premi de Microliteratura Joaquim Carbó és un premi literari en llengua catalana convocat per la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Caldes de Malavella.[10]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Biblioteca Pública». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 octubre 2014].
↑Caldes de Malavella, Ajuntament. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal: Catàleg de Béns Protegits (en català - castellà - anglès - francès), 2013.
↑«El gust de la Paraula». Gastroteca.cat: l'aparador de la gastronomia i dels productes alimentaris locals. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 13 desembre 2014].
.jpg)
