La Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat és la successora directa de l'antiga Biblioteca Popular de Cornellà. Les primeres reivindicacions populars i reiterades per aconseguir aquest servei cultural per a la població daten de l'estiu de 1928, quan es va constituir una comissió d'organització de caràcter particular per assolir un espai de lectura amb característiques semblants a la resta de biblioteques que ja existien en les poblacions del voltant.[1][2][3] Aquestes demandes, però, no es van convertir en una realitat fins passats dos decennis i sota l'alcaldia franquista de Manuel Medina Clavero: el 26 de juny de 1943 a la planta baixa de la masia de Can Gaya, al carrer Rubió i Ors del barri Centre de la ciutat.[4][5]
Can Gaya, masia que va allotjar la primera seu de la biblioteca municipal
Poc després, l'any 1947, la biblioteca va haver de ser traslladada per manca d'espai al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer núm. 66, a tocar de la Rambla d'Anselm Clavé, en un edifici que prèviament havia estat un parvulari.[4][6]
Després de 22 anys ubicada a l'emplaçament del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el 22 de desembre de l'any 1969, sota el mandat de Josep Riu i Carreras, es va inaugurar un nou equipament al carrer de Joan Maragall (ben a prop de Can Maragall, la casa pairal del poeta català a la ciutat), que va passar a incloure la nova biblioteca –rebatejada com a Biblioteca Popular Joan Maragall– i una nova Casa de Cultura municipal. Entrada la dècada dels noranta, l'edifici va ser ampliat tot incorporant-hi una planta superior.[6]
Moneda commemorativa encunyada amb motiu de la inauguració de l'edifici de la Biblioteca Popular "Joan Maragall" i de la Casa de Cultura, l'any 1969
Equipament polivalent a Can Moritz
Tot i l'ampliació de la Casa de Cultura, durant els anys noranta es va considerar la necessitat de disposar d'un nou immoble polivalent d'acord amb les necessitats d'una població a l'alça i l'Ajuntament de Cornellà va projectar un nou equipament sobre els antics terrenys de la fàbrica de Can Moritz, al barri de la Gavarra.[6] Així doncs, la biblioteca va ser traslladada al seu actual emplaçament, el complex conegut com a Centre Cultural Joan N. García-Nieto, que també disposava d'espais per a l'Escola Municipal de Música, el Centre de Recursos per a Joves (CRAJ), una sala d'exposicions, la seu de la Universitat Nacional d'Educació a Distància per a la gent gran (UNED Sènior, també coneguda com a Universitat de la Gent Gran)[10] i les dependències del Centre Cultural pròpiament dit –amb la funció de centre cívic per a activitats del barri. El 23 d'abril de 1996, tot coincidint amb diada de Sant Jordi, es va inaugurar sota el mandat d'alcaldia de José Montilla i Aguilera, ja amb el nom actual de Biblioteca Central Joan N. García-Nieto (en referència al sociòleg català, estretament vinculat al municipi durant la lluita obrera contra el franquisme).[6]
Anys més tard, el 2002, es va obrir al públic un centre d'atenció primària (CAP Can Moritz) en una ala del mateix edifici que l'ajuntament havia reservat per al trasllat de l'àrea bàsica de salut del barri.[11] El febrer de 2007, per altra banda, la biblioteca va reobrir al públic amb una superfície ampliada als 2.500 metres quadrats, tot incorporant una nova sala d'exposicions i activitats després de romandre un període de 5 mesos tancada per obres.[12]
↑ «Defunció d'una bibliotecària». Full dels dijous. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona, 19-04-2007 [Consulta: 6 desembre 2018].
Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Edicions Universitat Barcelona, 2016. ISBN 9788447540150.
.jpg)
