La colònia britànica de Betxuanalàndia, coneguda com a Betxuanalàndia Britànica, fou un dels territoris de l'Imperi Britànic conquerits durant la Cursa per l'Àfrica.
Ja el segle xix, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Després de les apel·lacions d'ajuda dels batswana, els britànics van establir un protectorat al sud del riu Molopo l'abril de 1884[1] i el 27 de gener de 1885 van ampliar-lo al nord del riu,[2] fins als 22º de latitud sud, ocupant el territori de les tribus bakwena, bangwaketse i bangwato.[1] Van enviar-hi una expedició militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren,[3] per fer efectiva la protecció britànica sobre Betxuanalàndia i el Kalahari el gener de 1885[4] i van aconseguir-hi l'annexió dels Estats Units de Stellaland,[5] que bloquejaven l'expansió i el trànsit de mercaderies britànics amb l'Àfrica central. Així impediren la possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal.[6]
Els territoris del protectorat britànic de Betxuanalàndia situats al sud del riu Molopo van formar la Colònia de Betxuanalàndia, constituïda formalment el 30 de setembre de 1885[2] i que tingué per capital Mafeking, mentre que els territoris situats al nord del riu van formar el Protectorat de Betxuanalàndia.[4]
La Colònia va restar sota administració militar fins al 23 d'octubre de 1885, primer governada per Frederick Carrington (1844-1913) i després per un administrador, Sidney Godolphin Alexander Shippard (1837-1901). Nomenat Sir el 1887, va exercir el càrrec fins al 3 d'octubre de 1895 quan la colònia fou suprimida i incorporada a la colònia del Cap de Bona Esperança.[7]