Betulàcies

Infotaula d'ésser viuBetulàcies
Betulaceae Modifica el valor a Wikidata

vern Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1822
Tipus taxonòmicBetula Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Aments de l'avellaner (Avellaner)

Les betulàcies (Betulaceae) són una família de plantes amb flor formada per sis gèneres que apleguen unes 140 espècies.[1][2] És una família important entre la flora de Catalunya.[3]

Inclou sis gèneres d'arbres i arbustos caducifolis de fruits secs, inclosos els bedolls, verns, avellaners, carpins, carpins de llúpol amb un total de 167 espècies.[4][5] Són majoritàriament nadius de l'hemisferi nord temperat, amb algunes espècies que arriben a l'hemisferi sud dels Andes a Amèrica del Sud. Les seves flors típiques són els aments i sovint apareixen abans que les fulles.

Anteriorment només es consideraven com de la família de les betulàcies el gèneres Alnus (vern) i Betula (bedoll) i la resta s'ubicaven en la família Corylaceae (prenent el nom del gènere Coryla la dels avellaners).[6]Tractaments recents, inclòs el grup de filogènia de les angiospermes, han descrit aquests dos grups com a subfamílies dins d'una Betulaceae expandida: Betuloideae i Coryloideae.

Història

Es creu que les betulàcies es van originar a finals del període Cretaci (fa uns 70 milions d'anys) al centre de la Xina.[7] Aquesta regió en aquell moment hauria tingut un clima mediterrani a causa de la proximitat del mar de Tetis, que cobria parts de l'actual Tibet i Xinjiang fins al període terciari primerenc. Aquest punt d'origen es recolza en el fet que els sis gèneres i les 52 espècies són natives d'aquesta regió, moltes d'elles endèmiques. Es creu que els sis gèneres moderns van divergir completament per l'Oligocè, amb tots els gèneres de la família (a excepció de l'Ostryopsis) amb un registre fòssil que es remunta a almenys 20 milions d'anys des del present.[8]

Segons la filogenia molecular, els parents més propers de les Betulaceae són les Casuarinaceae, o les alzines.[9]

Usos

Fullatge i fruits secs de l'avellaner

L'avellaner comú (Corylus avellana) i l'avellana (Corylus maxima) són importants plantes de verger, cultivades per als seus fruits secs comestibles.

Els altres gèneres inclouen una sèrie d'arbres ornamentals populars, àmpliament plantats en parcs i jardins grans; diversos dels bedolls són especialment apreciats per la seva escorça llisa i de colors vius.

La fusta és generalment dura, dura i pesada, especialment els carpes; diverses espècies van tenir una importància significativa en el passat on es requeria fusta molt dura capaç de suportar un desgast intens, com per exemple per a rodes de carro, rodes d'aigua, rodes dentades, mànecs d'eines, taules de tallar i clavilles de fusta. En la majoria d'aquests usos, la fusta ha estat substituïda per metall o altres materials artificials.

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1821, sota el nom de Betulideae,[10] a l'obra Natural Arrangement of British Plants, According to Their Relation to Each Other del botànic anglès Samuel Frederick Gray (1766–1828).[11]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen 6 gèneres:[12]

Fòssils

  • † Asterocarpinus
  • † Coryloides
  • † Cranea
  • † Kardiasperma
  • † Paleocarpinus

Sistemàtica filogenètica

La filogènia molecular moderna suggereix les relacions següents:[9][13][14]



 Myricaceae (grup extern)


Betulaceae
Coryloideae

Corylus




Ostryopsis




Ostrya



Carpinus





Betuloideae

Alnus



Betula





Referències

  1. ↑ «Betulàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Goldblatt, Peter; Manning, John C. Temperate Garden Plant Families: The Essential Guide to Identification and Classification (en anglès). Timber Press, 2019-06-11, p. 79. ISBN 978-1-60469-921-0. 
  3. ↑ Flora de Catalunya / per Joan Cadevall i Diars; amb la col·laboració d'Àngel Sallent i Gotés; [amb la col·laboració del Dr. Pius Font i Quer a partir del vol. IV, fascicle III]. Institut d'Estudis Catalans. 
  4. ↑ Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201-217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1 [Consulta: free].
  5. ↑ «What does betulaceae mean?» (en anglès). [Consulta: 31 març 2021].
  6. ↑ «Familias de Plantas | Jardín Botánico» (en castellà), 22-03-2008. [Consulta: 31 març 2021].
  7. ↑ Nelson, Gil. The Trees of Florida: A Reference and Field Guide (en anglès). Pineapple Press Inc, 2010-09-30, p. 111. ISBN 978-1-56164-475-9. 
  8. ↑ Hakubutsukan (Japan), Kokuritsu Kagaku. Bulletin of the National Science Museum: Geology & paleontology. Series C (en anglès). National Science Museum., 1994, p. 89. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Am J Bot, 98, 4, 2011, pàg. 704–730. DOI: 10.3732/ajb.1000404. PMID: 21613169.
  10. ↑ Furlow, John J. «THE GENERA OF BETULACEAE IN THE SOUTHEASTERN UNITED STATES» (en anglès). Journal of the Arnold Arboretum, vol. 71, 1, 1-1990, pàg. 1.
  11. ↑ Gray, 1821, p. 222, 243.
  12. ↑ «Betulaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 octubre 2022].
  13. ↑ «Large-scale phylogenetic analyses reveal fagalean diversification promoted by the interplay of diaspores and environments in the Paleogene». Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 16, 3, 2014, pàg. 101–110. DOI: 10.1016/j.ppees.2014.03.001.
  14. ↑ «Phylogeny and evolution of the Betulaceae as inferred from DNA sequences, morphology, and palaeobotany». Am J Bot, 86, 8, 1999, pàg. 1168–1181. DOI: 10.2307/2656981. JSTOR: 2656981. PMID: 10449397.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betulàcies