Es titulà en enginyeria industrial en l'especialitat química el 1881 [2] i, després d'alguns anys en què ocupà un lloc subaltern a la secció de Vies i Obres de la Companyia del Nord, fou l'enginyer en cap [3] durant la construcció [4] del ferrocarril Sant Feliu de Guíxols-Girona (1889-1892). Hom [5] li atribueix directament el disseny del pont de Salenys, construït per Garavetti. Acabada la construcció, i després d'un breu període en el qual exercí de cap d'explotació de la nova línia, passà a dirigir la fàbrica de cartrons de La Forestal d'Urgell. Treballà a la construcció de la doble via Barcelona-Manresa, en la companyia del Tramvia de Manresa a Berga[6] per fer el ramal de Berga de la línia Manresa-Berga (1901) i, finalment, en altres línies pel nord d'Espanya.[7]
Estigué molt interessat en la diferència d'amplades de via entre la xarxa ferroviària espanyola i la xarxa europea, i publicà diversos treballs defensant que es normalitzés la galga espanyola amb l'europea per a combatre l'aïllament ferroviari ibèric. També tingué una faceta d'inventor: ideà un mètode per a la desincrustació dels teixits vegetals destinats a la desfibració, un procediment per a la elevació directa d'aigua per la força expansiva de l'explosió d'un gas, i una roda movible en els eixos dels vagons de tren que resolia el problema del canvi d'amplades de vies fèrries.[8]
El 1921 fou elegit acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i entre els anys 1925 a 1929 [9] va ser-ne secretari de la secció cinquena (Tecnologia). Com a responsable del Servei de Comunicacions
[10] intervingué en la preparació de l'Exposició Internacional de Barcelona, que no pogué veure inaugurada perquè la mort se l'emportà abans.
.jpg)
