Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera. Heretà el títol en haver mort el seu germà Ponç sense descendència, després de retornar temporalment a mans del seu pare.[1]
Orígens familiars
Era fill segon de Bernat II de Cabrera i la seva muller Timbor de Fenollet, germà petit de Ponç IV de Cabrera.[2]
Núpcies i descendents
Es va casar amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbó, Roger Bernat I de Castellbó l'any 1350.
Junts van tenir un fill, Bernat IV de Cabrera.
Fets destacables
El 1356 esdevé el senyor de la ciutat de Vic i, en agraïment pels serveis prestats a Sardenya, el rei Pere el Cerimoniós li atorgà el títol de Comte d'Osona que estava integrat al comtat de Barcelona des de 1111.
El 1359 liderà la defensa catalana en la Batalla naval de Barcelona.[3]
Referències
«Bernat III de Cabrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
.svg)
.svg&lang=ca){kind=small}