Bernardino Graña Villar (Cangas do Morrazo, 1932) és un escriptor gallec. Des de jove va formar part del Consell de Redacció de la revista poètica Alba. Va participar també com articulista a La Noche i el Faro de Vigo, a més de col·laborar com assagista en altres publicacions. En 1958 va participar en la creació del grup literari Brais Pinto en Madrid i va ser impulsor i primer president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG). En 2006 va obtenir o Premi Eixo Atlàntic de narrativa gallega i portuguesa per la seva primera novel·la, Protoevanxeo do neto de Herodes. Tota la seva obra està escrita en gallec.
Obres
Poesia
Poema do home que quixo vivir (1958)
Profecía do mar (1966)
Non vexo Vigo nin Cangas (1975)
Se o noso amor e os peixes... (1980)
Sima-Cima do voar tolo (1984)
Himno verde (1992)
Sen sombra e sen amor (2004)
Teatre
Vinte mil pesos crime (1962)
Sinfarín contra don Perfeuto (1975)
Os burros que comen ouro nunca cabalos serán (1992).
Narrativa jovenil
Fins do mundo (1974)
O león e o paxaro rebelde (1991)
Planeta dos ratos tolos (1990)
Xan Guindán, capitán (1991)
Oso mimoso (1992)
Namoro de lobo Pipo na escola de don Perico (1992)
