Berlín Blues és una pel·lícula espanyola dirigida el 1988 per Ricardo Franco, que també n'és el guionista. Fou la primera pel·lícula d'un aleshores desconegut José Coronado.[1] La banda sonora fou encarregada al compositor de jazz Lalo Schifrin[2]
Argument
Lola és una jove i atractiva cantant de cabaret a l'oest de Berlín que actua al club Berlin Blues, freqüentat pel jovent de les tribus urbanes postmodernes. Estima la llibertat i té por de l'amor que la pot lligar. Coneix Reiner Hössler, un director d'orquestra de Berlín i al seu deixeble, el pianista David Zimmerman, enamorat de Mozart i del rock'n'roll, i estableixen un triangle amorós tots tres.[3]
Repartiment
Nominacions i premis
III Premis Goya[4]
Julia Migenes va rebre la menció especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Mont-real pel seu paper a la pel·lícula.[5]
Referències
