A continuació, gravaren el segon disc, The Grand Leveller, amb el qual obtingueren un major ressò internacional. Eren ja una nova promesa del metal extrem. Durant el període entre la gravació i la mescla de l'àlbum havien aprofitat per fer una gira europea amb Massacra i ara, ja amb el disc sota el braç, tornaren a la carretera, aquest cop amb Dismember. Després de la gira sofriren la deserció de Paul Adams, cansat de tanta carretera i tanta feina amb el grup. Es tancaren de nou a l'estudi el desembre de 1991 i Darren assumí tasques de guitarrista i baixista. D'aquestes sessions n'eixí l'EPDark is the Season, que incloïa una versió d'Anvil, "Forged In Fire". El gener següent tornaren a recórrer carreteres europees en una gira amb Asphyx i Bolt Thrower.
Aquell mateix 1992 reclutaren un nou baixista, Frank Healy, que en aquell moment exercia de guitarrista a Cerebral Fix i anteriorment ho havia fet a Napalm Death. La nova formació s'estrenà en directe a Tel-Aviv.
El 1993, Benediction publicà la seva tercera obra Transcend the Rubicon, que fou presentada amb l'extensa gira "World Violation" amb Cemetery i la banda thrashera-jazzística Atheist a Europa, EUA, Canadà i Israel. Al final de la gira Ian Treacy deixà la banda a causa de desavinences personals amb altres membres. Més endavant arribà l'EP The Grotesque / Ashen Epitaph, amb dues cançons noves i tres pistes en directe, en què el jovenet Neil Hutton (18 anys) substiuïa de manera oficial Treacy a la bateria. S'inicià en la gira d'onze festivals que organitzà Nuclear Blast el Gener de 1995 a diversos llocs d'Alemanya, Holanda, Àustria, Suïssa i la República Txeca. Mentrestant, la banda ja havia preparat el seu quart àlbum, The Dreams You Dread.
Benediction a més gaudia d'una bona amistat amb la mítica banda Death, amb qui giraren a proposta de Chuck Schuldiner.
Llençaren el següent disc, Grind Bastard, amb la clara intenció d'estendre llur popularitat als països de l'Europa de l'Est. Fou així que s'embarcaren en una nova gira europea com a teloners de Death (que, de fet, seria la darreraa gira de Schuldiner amb la seva banda). Durant la gira patiren l'abandó del cantant Dave Ingram i el substituïren per Dave Hunt (també cantant de Mistress i Anaal Nathrakh. Per qualsevol altra banda aquest contratemps hauria pogut ser un problema important, però ells el superaren amb aplom i al cap d'un parell de concerts ja hi havia una nova formació en forma. Després de la gira amb Death, feren unes quantes dates més amb Immortal.
