Està situat a 970 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós, un xic separada del riu per una ampla plana agrícola, lo Rengar. És al nord de la part occidental del terme, als peus d'un contrafort oriental de la Serra Mitjana.
Hi destaca l'església de Sant Lliser amb un paviment de còdols molt vistós, un xic separada a llevant del poble, que està format per cinc cases que no arriben a formar un nucli urbà, ja que són a prop entre elles, però amb una certa separació.
Etimologia
Segons Joan Coromines,[1]Benante és un altre dels molts topònims iberobascs de la comarca. En aquest cas, es tracta de les arrels basques iben (tija, tronc) i -anti, sufix protobasc amb el significat de gran. Fa referència, indubtablement, a l'abundor de troncs d'arbre de grandària considerable en aquest lloc.
Geografia
El poble de Benante
Benante no forma un poble agrupat. Són cinc cases, amb l'església de Sant Lliser, situada a llevant de la carretera principal de la Vall de Cardós, la L-504, just al nord del punt quilomètric número 13.
Coromines, Joan. «Benante». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Esterri de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
