Bembrops prové dels mots grecsbembras, -ados (una mena d'anxova) i ops (aparença),[7] mentre que magnisquamis deriva de les paraules llatinesmagnus (gran) i squama (escata).[8]
Descripció
Fa 10,5 cm de llargària màxima. 6 espines i 15-16 radis tous a l'aleta dorsal i 17 radis tous a l'anal. Els exemplars conservats en alcohol presenten un color marró groguenc clar. Musell relativament curt (gairebé igual al diàmetre dels ulls) i amb escates a les àrees laterals, dorsal i la que hi ha al davant dels ulls. La mandíbula superior s'estén darrere del marge anterior dels ulls. La línia lateral descendeix gradualment a la regió de les aletes pectorals i es troba separada de l'origen de la primera aleta dorsal per 2-4 fileres d'escates, de l'origen de l'aleta anal per 4-5 i de la inserció d'aquesta darrera aleta per 2. Les espines de la primera aleta dorsal no són allargades.[9][8]
↑Ginsburg, I., 1955. Fishes of the family Percophididae from the coasts of eastern United States and the West Indies, with descriptions of four new species. Proceedings of the United States National Museum. V. 104 (núm. 3347): 623-639.
↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. P. 55-70. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. P. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds). Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253 p. Pàg. 51.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.