Beatriu de Coïmbra i d'Urgell

Plantilla:Infotaula personaBeatriu de Coïmbra i d'Urgell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1435 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1462 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Família
CònjugeAdolf de Clèveris Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip de Clèveris Modifica el valor a Wikidata
ParesPere de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet d'Urgell i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Coïmbra i d'Urgell
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Joan de Coïmbra i d'Urgell
Pere el Conestable de Portugal
Jaume de Coïmbra i d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites»[1] fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.[2]

Orígens familiars

Beatriu fou la cinquena filla de Pere de Coïmbra, regent de Portugal, i la seva muller, Elisabet d'Urgell-Aragó. Era doncs neta de Jaume II d'Urgell el Dissortat i besneta de Pere el Cerimoniós. Per això, el seu germà gran fou proclamat rei Pere IV de Catalunya a partir de 1463 i fins a la mort, per part d'una Generalitat que entrà en guerra amb el trastàmara Joan II.[3]

Membre de la Dinastia Avís per línia paterna, fou neta del rei Joan I de Portugal i de Felipa de Lancaster. Entre els seus germans, a més a més del rei Pere IV de Catalunya, hi trobem el rei Joan de Xipre, la reina Isabel de Portugal, el cardenal Jaume de Coïmbra i la Infanta Felipa de Coimbra, considerada la segona muller de Cristòfor Colom.[4]

Biografia

Armes personals de Beatriu, amb un carboncle d'or sobre vermell a l'esquerra, escut dels Clèveris; i amb les armes dels Coïmbra a la dreta.[5]

Beatriu nasqué a Coïmbra el 21 de novembre de 1435, en una de les famílies més cultivades del moment. En només tres anys morí l'oncle, el rei Duarte I de Portugal, i Pere de Coïmbra es va imposar com a regent, durant la minoria d'edat del futur rei Alfons V.

El 1448 s'acabà la regència d'en Pere, i l'any següent morí derrotat en la batalla d'Alfarrobeira,[6] en una guerra civil que va intentar d'evitar.[7] El rei Alfons V havia acusat Pere de Coïmbra de conspiració.

A conseqüència de la mort del pare, Beatriu fou empresonada, amb només catorze anys. Es va exiliar amb els seus germans Joan i Jaume a la cort de Borgonya, sota la protecció de la tia Isabel d'Avís, casada amb Felip el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes.[6] Va arribar al comtat de Flandes, molt probablement per l'avantport de Bruges a la ciutat de Sluis.[8] En els seus records, Oliver de la Marche, el capità de la guardia de Carles el Temerari en diu que era una dona «sàvia i virtuosa».[9] Segons el canonge Joseph Laenen, s'adaptava a la moda ostentosa de la cort borguinyona, però a sota sempre portava el cilici. A més, practiva la mortificació, donava molt als pobres i quan son espòs era de viatge hauria dormit a un senzill llit de palla.[10]

El 13 de maig de 1453 es casà a Gant amb Adolf de Clèveris, (28 juny 1425 - 18 setembre 1492) Senyor de Ravenstein i de la Marca, que també era nebot dels ducs de Borgonya, en ser fill d'Adolf I, duc de Clèveris, i Maria de Borgonya, germana de Felip el Bo. Van tenir dos fills Felip de Clèveris, senyor de Ravenstein (1456-1528)[11] i Lluïsa (1457-1458) mort amb un any. Se sol parlar de Felip com el seu fill únic.[1]

Beatriu morí el 1462, amb només vint-i-set anys, a la ciutat de Bruges, «després d'una llarga malaltia dolorosa».[12] Hi ha rumors que va ser enverinada, tot i que no se'ls poden confirmar.[13][14] La cort hauria amagat la mort a Felip de Borgonya, que el mateix era molt malalt quan Beatriu va morir, per por que la commoció li hauria sigut fatal.[15] El 1470 Adolf es va tornar a casar amb Anna de Borgonya, una filla borda del duc de Borgonya.[11]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 de Fouw, Arie. Philips van Kleef. Een bijdrage tot de kennis van zijn leven en karakter [Felip de Clèveris, una contribució al coneixement de la seva vida i caràcter] (pdf) (en neerlandès). Groningen: J.B. Wolters, 1937, p. 10. 
  2. ↑ «Portugal, capítol 2: Kings of Portugal 1385-1495» (en anglès). Medieval Lands. [Consulta: 11 juny 2023].
  3. ↑ Estrada-Rius, Albert. «Pere de Portugal, rei dels catalans (1464-1466). Un príncep maleït redimit per l’art?». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17-11-2016. [Consulta: 11 juny 2023].
  4. ↑ Nobreza de Portugal [La noblesa de Portugal]. Volum I. Lisboa: Editorial Enciclopedia, 1960, p. 271. 
  5. ↑ Bôto, Miguel Ângelo. «Beatriz (Clèves)» (en portuguès). Heráldica Real Portuguesa, quinta-feira, 15 maio 2008. [Consulta: 11 juny 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 De Fouw, 1937, p. 9.
  7. ↑ Schäfer, Heinrich. Geschichte von Portugal (en alemany). volum II, 187, p. 457-460. 
  8. ↑ de la Marche, Olivier. Mémoires d'Olivier de La Marche, maître d'hôtel et capitaine des gardes de Charles le Téméraire. volum III. Beaune et d'Arbaumont, 1884-1888, p. 281. 
  9. ↑ de la Marche, p. 136, volum II.
  10. ↑ Laenen, Joseph. Commission royal d'Histoire. Les Archives de l'Etat à Vienne au point de vue de l'histoire de Belgique (en francès). Brussel·les: Kiessling, 1924. OCLC 1039660679. 
  11. ↑ 11,0 11,1 van den Abeele, Dries «Het hof van Ravestein in Brugge» (en neerlandès). De Biekorf, 98, 1998, pàg. 49.
  12. ↑ Chastellain, Kervn de Lettenhove, p. 217-218, VolumV.
  13. ↑ Chastellain, Georges; Kervyn de Lettenhove, Joseph Marie Bruno Constantin. Académie royale des sciences. Œuvres de Georges Chastellain (en francès). volum V. Brussel·les: F. Heussner, 1863, p. 238. 
  14. ↑ De Chestret de Haneffe, Jules. Histoire de la maison de La Marck y compris les Clèves de la seconde race (en francès). D. Cormaux, 1898, p. 47. 
  15. ↑ De Fouw, 1937, p. 13.

Enllaços externs