Se'n sap molt poc de la seva vida. Calculant la data de la seva obra, s'estima que va néixer cap al 735. Ingressà com a monjo a San Martín de Turieno, on desenvolupà la seva obra escrita, en la qual mantingué una llarga polèmica contra Elipand de Toledo, entorn de l'adopcionisme. Va ser conseller del rei Sil d'Astúries i confessor de la reina Adossenda d'Astúries.
Obra
Commentarium in Apocalypsin, la seva obra més coneguda. Consta de dotze llibres i se suposa que va tenir diverses redaccions. El càlcul de les edats del món al llibre IV indueix a sospitar-ho. La primera redacció es remuntaria a l'any 776 i la segona al 786, en plena controvèrsia adopcionista.[2]
O Dei Verbum, himne de la litúrgia mossàrab, on per primer cop es presenta Sant Jaume el Major com a apòstol de la península Ibèrica.[4]
Liber Homiliarum es conserva en un manuscrit fragmentari del segle x (a Santillana del Mar). Són homilies per les lectures de la missa o l'ofici de matines, d'acord amb el calendari mossàrab.[5]
L'Apocalipsi de Joan
Després de l'any 711, amb l'ocupació per part de l'islam de bona part de la Península ibèrica, els cristians no poden practicar el seu culte de dia; campanes i processons estan prohibides; moltes esglésies i monestirs visigòtics són destruïts i les persecucions són sovint sanguinàries.[6]
L'Apocalipsi es presenta com el llibre de la resistència cristiana. Els grans símbols agafen un nou sentit. La bèstia, que designava a l'Imperi romà, es converteix en l'emirat: Babilònia no és ja Roma, sinó Còrdova.[7]
L'Apocalipsi, que s'havia interpretat com una profecia del final de les persecucions romanes, es converteix en l'anunci de la Reconquesta. És una promesa d'entrega i càstig i el llibre acaba per adquirir, en la península ocupada, més importància que els Evangelis.[8]
Els arrians es negaven a considerar l'Apocalipsi com un llibre revelat, i perquè se centra en la divinitat del Crist, es converteix, a partir del segle viii, en el text dels cristians que resistien. És aleshores una obra de combat, verdadera arma teològica, contra tots els que no veien en Crist a una persona divina en el mateix concepte que Déu Pare. El clergat d'Astúries referma la prescripció del IV Concili de Toledo (633): sota pena d'excomunió, "l'Apocalipsi ha de considerar-se com un llibre canònic; es llegirà en la Missa entre la Pasqua i Pentecosta ".[9]
S'anomenen Beatus o beats els manuscrits dels segles x i segle xi, il·lustrats, on es copia l'obra de Beat al llibre de l'Apocalipsi i del Llibre de Daniel per Sant Jeroni.[10] Molt popular durant els segles IX-XI, els trenta-un còdexs conservats de beats formen una de les col·leccions més importants de la miniatura mossàrab.
Referències
↑«Beat de Liébana». Gran Enciclopèdica Catalana, 11-04-2011. [Consulta: 3 abril 2022].
