Batalla de Solsona (1655)

Guerra dels Segadors
Batalla de Solsona (1655) Batalla de Solsona (1655) (Catalunya)
Tipus	batalla
Data	30 de juny - 7 de desembre de 1655
Coordenades	42° 00′ N, 1° 30′ E / 42°N,1.5°E / 42; 1.5
Lloc	Solsona
Estat	Espanya
Resultat	victòria espanyola
Bàndols
Regne de França Catalunya Espanyes
Comandants
François de Moustiers Joan Josep d'Àustria Baltasar Pantoja
Forces
4.000 homes 3.000 genets 4.000 homes 2.000 cavalls

La batalla de Solsona va ser una sèrie de batalles que es va lliurar entre el 30 de juny i el 7 de desembre de 1655 a Solsona entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Els anys 1653 i 1654 els francesos van tenir com a objectiu Girona, però des de llavors el màxim interès francès semblava ser consolidar la seva presència a la zona nord del Principat, amb l'ocupació del Conflent i tota la Cerdanya en 1655, i accentuar la presència en el Solsonès, Ripollès i la Garrotxa fins a Osona.^[1] En l'ofensiva de 1655 els catalans francesos prengueren Cadaqués, Castelló d'Empúries i Solsona, i arribaren al Vallès.^[2]

El 30 de juny de 1655 Solsona fou assetjada per 2.000 soldats francesos i la ciutat era defensada pel cònsol en cap Josep Tomasa i una companyia de la ciutat de Manresa. Malgrat la resistència el 4 de juliol es va rendir als francesos.

El mes d'agost de 1655 els castellans establiren el setge comandats per Baltasar Pantoja amb el seu exèrcit de 1.000 homes i 2.500 cavalls, però reforços francesos, sota el comandament del François de Moustiers, comte de Mérinville, governador francès de Roses amb un exèrcit de 4.000 homes i 3.000 genets (entre aquests hi havia el regiment de Louis-Charles de Nogaret de Foix duc de Candale, Champagne, probablement Normandia embrigadat amb Champagne durant tota la campanya, Auvergne, Seneterre, Saint-Aunetz, Vaillac, Aubeterre, Biron, Harcourt i les companyies de cavalleria de gardes du Duc de Candale i gendarmes de Conti, almenys una companyia de cavalls lleugers d'Anjou, així com el regiments Conti, Marsilly i Piloy de cavalleria), obligaren als espanyols a aixecar el setge el 13 d'agost després d'un combat.

A finals de novembre de 1655, Joan Josep d'Àustria sortí en campanya amb 4.000 homes i 2.000 cavalls per conquerir Solsona. El dia 26 de novembre establia el setge. Els francesos enviaren el Comte de Mérinville en socors de la vila amb els regiments de Serre-Aubeterre, Marins i Roquebrune però a causa de la seva inferioritat no van intentar forçar el setge. Els defensors feren alguna sortida però el 7 de desembre la guarnició formada per uns 400 francesos capitulava. La ciutat fou ocupada l'endemà, però la ciutat era entregada sense mercè pels francesos i les tropes hispàniques van considerar que segons el dret de guerra podien saquejar la vila.

L'exèrcit hispànic autoritzat a un dia de saqueig va cremar la vila excepte les esglésies i convents i tot seguit s'inicià una forta repressió contra els solsonins. Els defensors catalans, uns 600 segons la Relació, foren enviats a Barcelona i condemnats a galeres.

• Àngel Casas i Martínez, Solsona, 1655, A Carn nº14 Setembre 2010.
• Relación verdadera de la famosa vitoria, que han tenido las Armas de su Magestad, governadas por el Sereníssimo Señor Don Juan de Austria, en la recuperación de la ciudad de Solsona, en el Principado de Cataluña, sucedida a 7 de diciembre, Vispera de la fiesta de la Concepción de la Virgen Santisima Nuestra Señora. Año de 1655. Sevilla. Juan Gómez de Blas