La batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Antecedents
Vologès I de Pàrtia havia envaït el Regne d'Armènia, un regne client de Roma l'any 58. L'emperador Neró va ordenar a Corbuló, el nou legat de Capadòcia que fes front a la invasió. El legat va deixar a Síria les legions IV i XII al comandament de Cesti Gal, va comandar la IV Scythica que havia arribat des de Mèsia, la III Gallica i la Legió XV Apollinaris va derrotar els parts, restaurant a Tigranes VI en el tron armeni. Vologès I va considerar aquest fet com una agressió i va voler restaurar al tron d'Armènia al seu germà Tiridates I que els romans havien destronat. Va conquerir Artaxata, on el va proclamar rei i va organitzar una potent força de catafractes per defensar el territori.[1]
Batalla
Davant d'aquests fets, Roma va ordenar a Gai Cesenni Pet, el nou legat de Capadòcia, que ataques als parts. Va travessar l'Eufrates i va entrar a Armènia amb la legió XII Fulminata i la IV Scythica i també una Vexillatio de la Legió V Macedònica. Va fer alguns estralls en territori enemic, però quan volia retornar es va veure envoltat davant de la ciutat de Rhandeia, i les seves dues legions van ser quasi aniquilades. La situació semblava molt difícil per a Cesenni Pet, sotmès a una pluja de fletxes, i amb els catafractes enemics que li impedien la fugida. Corbuló, va veure el perill, però no va anar a auxiliar-lo, i després se'l va acusar d'haver-ho fet perquè Cesenni fos destruït.[2] Cesenni Pet va enviar uns missatgers a demanar ajuda i Corbuló va avançar amb la meitat de les seves tropes i va recollir pel camí els soldats dispersos de les legions que fugien. Però no va poder evitar la capitulació de Cesenni Pet.[3] El tractat que es va signar per la rendició va ser humiliant per a Roma, que va haver d'abandonar tot el territori i les seves tropes es van veure obligades a organitzar un triomf per al rei de Partia Vologès I.[4]
Els dos exèrcits romans es van trobar a la vora de l'Eufrates, prop de Melitene, i es van acusar mútuament.[5] Corbuló es va negar a organitzar una campanya contra Armènia, explicant que no tenia ordres explícites i que l'exèrcit estava desfet. Gai Cesenni Pet va tornar a Capadòcia.
L'any següent, Corbuló va tornar a comandar totes les tropes i va portar un exèrcit reorganitzat a Melitene i a Armènia, eliminant tots els governadors regionals sospitosos d'actuar a favor dels parts.[1]
Conseqüències
Les legions, diu Tàcit, van ser avergonyides i retirades del teatre de guerra.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Millar, Fergus. The Roman Near East: 31 Bc-Ad 337 (en anglès). Harvard University Press, 1993, p.69. ISBN 0674778863.
- ↑ Tàcit. Annals, XV, 8-10
- ↑ 3,0 3,1 Tàcit. Annals, XV, 13-14
- ↑ Cassi Dió. Història romana, LXII, 21
- ↑ Tàcit. Annals, XV, 16
