La basílica Pòrcia (en llatí : Basilica Porcia) fou la primera basílica de Roma, construïda amb finalitats civils i data del s.II aC.
Localització
Estava situada al nord-oest del Fòrum Romà, entre la Tullianum i la Cúria Hostília,[1] en uns terrenys comprats per Cató anteriorment ocupats per unes botigues i dues residències privades, d'uns propietaris anomenats Maenius i Titius. En conjunt només hi havia espai per construir un edifici d'uns 10 m de llargada.[2]
Funció
Es va construir per tal d'acollir activitats judicials i financeres. Els magistrats la feien servir, a diferència del comitium, per tractar temes secundaris que no requerien la presència d'un gran públic, o bé per fer negocis en un lloc més íntim sense les interferències del soroll propi del fòrum i protegits de la intempèrie.[2]
Història
La basílica es va construir l'any 184 aC, a petició del censor Marc Porci Cató.[1][3] En un principi, el projecte de Cató va trobar una forta oposició entre els membres del senat,[4] especialment per part d'Escipió l'Africà i els seus partidaris.
La basílica Pòrcia va ser destruïda l'any 52 aC, juntament amb la Cúria Hostília a causa de l'incendi que es va estendre pels funerals de Publi Clodi Pulcre.[5][6] Com que calia reconstruir l'edifici de la cúria, Juli Cèsar va proposar fer una ampliació, de manera que es van agafar part dels terrenys de la Pòrcia i no va reconstruir la basílica, potser en part perquè havia sigut obra d'un avantpassat de Cató Uticense, un dels seus adversaris més durs.
Estudis arqueològics
Els treballs arqueològics que es van portar a terme el 1940 a la zona de l'entrada nord del Fòrum Romà van descobrir els vestigis d'un mur de contenció que suportava el pendent del Capitolí, que es devia fer per obrir pas a un carreró o passatge anomenat Clivus Argentarius, i davant d'aquest mur s'han trobat les restes d'una filera de columnes, les quals es van identificar com a les probables restes de la basílica Pòrcia.[7]
Notes
↑ La cognitio, cognitio extra ordinem o cognitio extraordinaria, era el nom d'un procediment extraordinari, dins del dret romà, que permetia als representants del poder, prendre decisions per ells mateixos en determinats assumptes.
Referències
↑ 1,01,1Filippo Coarelli, "Guide archéologique de Rome", ed.Hachette, 1998, p. 44
↑ 2,02,12,2J.M. David, "Le tribunal dans la basilique : évolution fonctionnelle et symbolique de la République à l'Empire", 1983, p. 220-225
↑Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau, "Urbanisme et métamorphose de la Rome antique", ed.Realia, Les Belles Lettres, 2001, p. 47
↑Samuel Ball Platner, Thomas Ashby, "A topographical dictionary of Ancient Rome", ed.Oxford University Press, 1929, p. 82
↑Erich S. Gruen. "The Last Generation of the Roman Republic". Berkeley: ed. University of California Press, 1974, p.233-234
↑Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau, "Urbanisme et métamorphose de la Rome antique", Realia, Les Belles Lettres, 2001, p. 83-85
↑Filippo Coarelli, "Rome and environs, an archaelogical guide", ed.University of California Press, 2007, p. 105