Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona. Una de les seves portaveus és Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, activista i exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En el seu manifest fundacional anuncia l'objectiu de «reapropiar-nos de les institucions per posar-les al servei de les persones i del benestar comú», i insta a impulsar des de Barcelona «la rebel·lió democràtica».
Història
La plataforma es va fer pública sota el nom de «Guanyem Barcelona» el 26 de juny de 2014 a l'escola pública Collasso i Gil del barri del Raval de Barcelona, amb la presentació de l'activista Ada Colau, l'advocat Jaume Asens i el professor Joan Subirats.[1] Després del seu naixement, va recollir 30 000 signatures de suport gairebé un mes abans del que s'havien marcat.[2] Juntament amb Podem, van impulsar una querella contra la família Pujol Ferrusola.[3] El 16 de setembre va organitzar un acte a les Cotxeres de Sants. Més de 1500 hi van participar per començar una candidatura a les eleccions municipals de l'any següent.[4]
El 17 de desembre, Guanyem Barcelona va denunciar la usurpació de la marca per part de Julià de Fabián, que havia registrat el nom dos dies abans que la formació.[6] El 10 de febrer es va anunciar l'acord final per a la confluència amb els següents actors polítics: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent a Catalunya, Equo i Podem; i Guanyem va anunciar el canvi de nom de la candidatura per Barcelona en Comú, amb el qual es va presentar a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015; i les va guanyar amb la diferència d'un escó respecte a CiU.[7] El 18 de febrer de 2015, el Secretari General de Podem Barcelona, Marc Bertomeu, va assegurar que un eventual equip de govern municipal integrat per membres de Barcelona en Comú dimitiria en cas d'incomplir el programa electoral.[8]
Des del seu llançament, el moviment «Guanyem» es va establir també en altres ciutats com Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Màlaga i Sevilla.[9] Cap d'aquestes altres plataformes es van afiliar oficialment amb Guanyem Barcelona,[10] si bé Guanyem Barcelona va editar una «Guia útil per a la creació d'un Guanyem», que detallava els principis polítics i d'organització bàsics que havia de seguir qualsevol plataforma ciutadana que volgués adoptar el seu nom.[11]