Era un petit poble quan el raja bundela de la regió Chhatrasal, a la seva mort el 1732, va llegar al seu aliat el maratha Baji Rao, junt amb altres territoris, un terç dels seus dominis, incloent Jalaun i Jhansi; el segon fill de Chhatrasal, va dominar Banda i els forts a la rodalia; els marathes van voler estendre el seu domini. El 1791 el raja bundela de Banda que estava sota tutela de Noni Arjun Singh, va enfrontar a Ali Bahadur, un fill il·legítim del pesha Baji Rao nascut de la seva dona musulmana Mastani (una dona bundela) que tenia el suport del cap religiós Himmat Bahadur Gosain, reconvertit a general. Noni Arjun Singh va morir i Ali Bahadur va ocupar Banda i es va declarar nawab. Ali Bahadur va morir al setge de Kalinjar el 1802 i el districte fou cedit als britànics pel tractat de Bassein (31 de desembre de 1802) i el tractat de Poona de 1803. El 1811 es va organitzar l'agència de Bundelkhand amb els principats reconeguts pels britànics als prínceps locals, amb capital a Banda. El 1818 el peshwa va cedir tots els seus drets en Bundelkhand als britànics al final de la tercera guerra anglo-maratha i la capital de l'agència es va traslladar a Kalpi fins al 1824 quan va passar a Hamirpur, per retornar a Banda el 1832. El 1819 Banda fou escollida capital del districte de South Bundelkhand, que després fou el districte de Banda. La ciutat es va revoltar el maig de 1857 i fou evacuada el 14 de juny. El raja Ali Bahadur II es va posar al front de la revolta; fou reconquerida pels britànics el 20 d'abril de 1858. Fou declarada municipalitat el 1865.
Rajes marathes de Banda
Nawab Shamsher Bahadur I, rep els drets del seu pare el 1740 però no ocupa el territori (+1761)
Nawab Ali Bahadur I 1791-1802, reclama el territori i conquista Banda el 1791 (fill, +1802)
Nawab Shamsher Bahadur II 1802-1823 (fill, els britànics ocupen Banda el 1811)
