El Banco Exterior de España (BEX) fou una entitat financera constituïda el 3 de juny de 1929 sota el patrocini de l'Estat espanyol amb la finalitat de facilitar el finançament del comerç exterior i les relacions econòmiques amb altres estats, així com buscar nous mercats per als productes espanyols i facilitar a les companyies espanyoles canalitzar tant les importacions com les exportacions. El 1991 es va fusionar amb la Caja Postal de Ahorros per formar el grup Argentaria.
Abans de la guerra civil espanyola només tenia una sucursal oberta a Bata, mentre que durant la guerra va canalitzar les operacions amb els Estats Units i les seves sucursals a Gran Bretanya, Bèlgica i França mantenien sucursals fidels al govern de la Segona República Espanyola, de manera que a través d'elles es van canalitzar totes les transaccions exteriors de la República. Per la seva banda, la Junta Tècnica de l'Estat de Burgos va constituir el seu propi Banco Exterior de España el 2 de juny de 1937 i va pletejar sobre la legitimitat del Banco de la República[3]
L'Institut Nacional d'Indústria va iniciar la privatització de l'entitat el 1940, però el 1962 s'aturà aquesta tendència, a causa que el Plan de Desarrollo havia provocat un fort augment de les seves activitats comercials. Les accions foren entregades a l'Instituto de Crédito Oficial (ICO). El 1971 l'estat mantenia una participació del 53,6%.[4] Quan va tenir lloc la crisi bancària de 1981 va absorbir, entre altres, al Banco Rural i al Banco Mediterráneo.
