L'argument del ball sembla que està inspirat en un fet històric ocorregut a Trujillo (Càceres). Sembla que un fadrí va seduir amb engany una donzella, la Rosaura, i que la va raptar amb l'ajuda d'un cosí. La van dur a un bosc i allà la van violar, la van lligar a un arbre completament nua i van fugir. Després la va trobar un caçador, la va conduir a casa seva i més tard la noia va entrar de monja en un convent.[4] Aquesta història va ser molt popular a Reus i se'n va editar una versió feta per Francesc Torné i Domingo i representada cada any per la festa major, segons explica l'historiador reusenc Andreu de Bofarull.[7]
Està documentat que formava part de les danses populars celebrades amb raó de la festivitat dels Sants Advocats i Protectors de Vilanova i la Geltrú formant part del programa oficial de l'any 1850.[2]
↑ 2,02,1Garí y Siumell, José Antonio. Descripción é historia de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días. Vilanova i la Geltrú: Imprenta y Librería de Leandro Creus, 1860, p. 136.
↑ 3,03,13,2Arroyo i Julivert, Salvador; Bofarull i Terrades, Manuel. Folklore d'Albinyana i les Peces, recull històric. Valls: Cossetània Edicions, Agost del 2004, p. 94. ISBN 84-9791-065-6.
↑ 4,04,1Palau Martí, Montserrat; Sunyer, Magí. Els Balls parlats a la Catalunya nova: teatre popular català. Valls: Edicions El Mèdol, 1992. ISBN 9788486542504.