El Ball d'en Serrallonga és un ballfolklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, «Serrallonga» o «Joan de Serrallonga», bandoler del segle xvii. Així doncs, el ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles —la seva última amant— i en Joanet —el seu fill—; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda…
Cal dir que aquest ball popular va ésser prohibit a Catalunya durant la dictadura franquista perquè per representar-lo s'utilitzen trabucs, armes de foc d'avantcàrrega, i suposava un perill. La primera població a recuperar aquest ball després del règim franquista va ésser Vilafranca del Penedès, i recentment, han celebrat el 35è aniversari de la recuperació del Ball.
Cal diferenciar els Balls de Serrallonga del que hom coneix com a trabucaires. La diferència principal recau en el fet que els Balls de Serrallonga dansen al so de la gralla i van executant certes coreografies (els balls, pròpiament) i es dispara amb un cert ordre. Els trabucaires es limiten simplement a disparar a tort i a dret. A més, els Balls d'en Serrallonga fan una representació, o sainet, on cada bandoler o grup de bandolers expliquen les seves malifetes a fi que en Serrallonga els recluti en la seva quadrilla. Aquest sainet és el tret més característic i alhora diferenciador envers els grups de trabucaires, ja que aquests no presenten la figura del bandoler Serrallonga, tot i que sovint si que hi ha un «cap de quadrilla».