El balanç energètic és concebut per tots els processos dins una organització que fan referència a l'energia. Deriva de l'anàlisi del cicle de vida i té la tasca d'analitzar i verificar l'aparició, transformació i ús dels recursos energètics d'una organització en detall.^[1] Els balanços energètics serveixen com una important base de dada estadística per a la política energètica i per a decisions d'administració de l'energia. Contén informació important com la quantitat i composició del consum d'energia, els seus canvis o la transformació d'energia.^[2]

Els països i les ONGs publiquen balanços energètics, com els Balanços Energètics Mundials, publicats per l'Agència Internacional d'Energia.^[3]

La idea bàsica d'un balanç és que res es pot perdre o destruir - això diu la primera llei de la termodinàmica, la qual assigna a l'energia aquesta propietat. Però durant l'ús, l'energia pot dissipar-se i la seva sortida no té el mateix rendiment físic que abans.^[4]

Per aquesta raó és important distingir l'entrada de la sortida de l'ús d'energia. L'entrada pot ser fàcilment mesurada amb l'ajuda de lecturímetres. Però a la sortida pot haver efectes que són difícilment previsibles, com calor, pols o soroll. En aquest context és molt interessant saber quanta energia utilitzada ha assolit l'ús inicialment estimat. Basant-nos en aquest càlcul, es poden calcular millores de mesura. Es necessita una separació en fonts d'energia i llocs de consum. També és possible un esbós basat en el cost central de l'organització.^{[5][6] [7]}

• Homeòstasi energètica