Per a altres significats, vegeu «Bacil (classe)».

Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó o coma, quan s'observen al microscopi.

Els bacils se solen dividir en:

• Bacils grampositius: fixen el violeta de genciana (tinció de Gram) en la paret cel·lular perquè no tenen capa de lipopolisacàrid.
• Bacils gramnegatius: no fixen el violeta de genciana perquè posseïxen la capa de lipopolisacàrid que els ho impedeix.

Al llarg de la història de la medicina i de la microbiologia, segons s'anaven descobrint els bacils, adoptaven el nom del metge que els descobria, per exemple:

• Bacil d'Abel: K. pneumoniae, biotip ozaenae
• Bacil d'Achalme: B. perfrigens
• Bacil d'Aertrycke: Salmonella
• Bacil de Bang: Brucella abortus
• Bacil de Ducrey: Haemophilus ducreyi
• Bacil d'Eberth: S. typhi
• Bacil de Friedländer: Klebsiella pneumoniae
• Bacil de Hansen: Mycobacterium leprae
• Bacil de Klebs-Löffler: Corynebacterium diphtheriae
• Bacil de Koch: Mycobacterium tuberculosis
• Bacil de Morax: Gènere Moraxella
• Bacil de Yersin: Yersinia pestis. És poden desplaçar, ja que tenen cilis, és a dir petits flagels que envolten tota la superfície de la cèl·lula.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Brock, Biología de los Microorganismos. Madigan. Ed. Pearson. (Castellà)
• Introducción a la Microbiología. Tortora. Ed. Panamericana.
• David, T. Kysela. Diversity takes shape: understanding the mechanistic and adaptative basis of bacterial morphology. PLOS Biology.
• Kevin D. Young. Bacterial morphology: why have different shapes? Current Opinion in Microbiology.

Viccionari