|
Aquest article tracta sobre l'opereta. Vegeu-ne altres significats a «Bataclan».
|
Ba-ta-clan és una chinoiserie musicale o opereta en un acte amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Ludovic Halévy. Es va estrenar el 29 de desembre de 1855 a París, en el Théâtre des Bouffes-Parisiens, Salle Choiseul. L'opereta combina números de conjunt i diàleg parlat.
Ba-ta-clan va ser el primer gran èxit d'Offenbach. L'enginyosa peça ho satiritzava tot, des de la política contemporània fins a les convencions de la Grand opéra. Es va reposar freqüentment a París, Londres i Nova York durant dècades, i Offenbach al final la va estendre fins a una peça de llarga durada amb un repartiment d'onze cantants. Les primeres operetes d'Offenbach eren obres a petita escala d'un sol acte, ja que la llei a França limitava les obres de teatre musical (diferents a la grand opéra) a peces d'un sol acte amb no més de tres cantants i, potser, alguns personatges muts.[1] El 1858, aquesta llei es va canviar, i Offenbach va ser capaç d'oferir obres de llarga durada, començant per Orphée aux enfers. Aquesta obra rares vegades es representa en l'actualitat; en les estadístiques [2] d'Operabase apareix amb només 6 representacions en el període 2005-2010.[3]
Personatges
| Personatge
|
Tessitura
|
Repartiment de l'estrena,
29 de desembre de 1855
(Director: Jacques Offenbach)
|
| Fé-an-nich-ton
|
soprano
|
Dalmont
|
| Ké-ki-ca-ko
|
tenor
|
Jean-François Berthelier
|
| Ko-ko-ri-ko
|
baríton
|
Guyot
|
| Fé-ni-han
|
tenor
|
Pradeau
|
| Primer conspirador
|
tenor
|
| Segon conspirador
|
tenor
|
Argument
Dos expatriats francesos en "Che-i-noor", un llunyà regne de parla xinesa, es veuen implicats en una trama per enderrocar al rei. Després d'un seguit de dificultats de comunicació, una mica de ball i cant revolucionari, i una mica de conjugació, tot acaba feliçment.
Cultura popular
L'obra va inspirar el nom del teatre Bataclan de París i, de rebot, el Bataclan de Barcelona.[4]
Referències
