Ayla Akat Ata va néixer a Diyarbakır l'any 1976. Des que es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat Dicle de Diyarbakır, ha treballat com a advocada. És membre de l'Associació Turca de Drets Humans (İHD)[4] i cofundadora del Free Women's Congress (KJA), que s'organitza a través d'una assemblea de 501 membres.[3]
Carrera política
El juliol de 2007, es va presentar com a candidata independent a les eleccions parlamentàries turques i va entrar al Parlament[5] unint-se al Partit de la Societat Democràtica (DTP).[6] Després de la prohibició del DTP l'11 de desembre de 2009,[7] es va unir al Partit de la Pau i la Democràcia (BDP).
Va ser reelegida a les eleccions generals del 12 de juny de 2011.[8] El gener de 2013 va participar en el procés de pau entre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el govern turc i es va reunir amb Abdullah Öcalan a la presó d'İmralı juntament amb el polític kurd del Partit Democràtic del Poble Ahmet Türk.[9][10] El 2015, va exigir sense èxit l'abolició de l'article 299 del Codi Penal turc, que criminalitza insultar el president turc.[11]
Acusacions legal
El setembre de 2007, ella i Aysel Tuğluk van ser acusades de "fer propaganda d'una organització il·legal" i de "ajudar i ser còmplices d'una organització terrorista".[12] El 26 d'octubre de 2016, va ser detinguda i posteriorment arrestada mentre assistia a una protesta contra la destitució dels coalcaldes de Diyarbakır Gültan Kışanak i Fırat Anlı[13] i acusada de "gestionar una organització terrorista"[14] i per les seves activitats al Congrés de la Societat Democràtica (DTK).[15] Va ser alliberada el 4 de maig de 2017.[13][15]
La van tornar a arrestar el febrer de 2018 per un discurs que va pronunciar en relació a Kamber Moroç, que havia mort quan els soldats turcs van obrir foc contra un autobús. En aquest cas, va ser alliberada el maig del mateix any.[13] El setembre de 2020, va ser detinguda un altre cop, amb 82 polítics més, acusats de donar suport a les protestes de Kobanî el 2014, que es van fer en suport a la població kurda assetjada a Kobanî per l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL).[16]
Drechselová, Lucie; Çelik, Adnan. Kurds in Turkey: Ethnographies of Heterogeneous Experiences (en anglès). Lexington Books, 2019. ISBN 978-1-4985-7525-6.
.svg){kind=small}
