Axel Paulsen va néixer a Aker, una localitat de Noruega a prop d'Oslo, el 18 de juliol de 1855.[4] Els seus pares eren Johan Peter Paulsen, un comerciant de cafè, i Haagine Olsen. Axel Paulsen va créixer a la ciutat d'Oslo, llavors conegut com a Christiania, on el seu pare tenia el seu negoci.[4] Va destacar aviat al patinatge sobre gel i va iniciar una exitosa carrera esportiva, participant en competicions i exhibicions a Europa, els Estats Units i el Canadà.[5][6]
Paulsen es va casar amb Kathryn Williams el 1885 o el 1886, segons les fonts, però el matrimoni es va dissoldre el 1890. Va contreure segones núpcies el 1893 amb Anna Elise Nicolaisen. El seu fill, Harry, va seguir els seus passos i va ser campió noruec de patinatge artístic cinc vegades.[4] Després de la seva retirada esportiva, va agafar les regnes del negoci patern al costat del seu germà Edvin. Va ser director fins al 1936, dos anys abans de la seva mort als 83 anys.[4]
Trajectòria esportiva
Alex Paulsen, cap al 1895.
Johan Paulsen era un àvid patinador sobre gel i portava tots els seus fills a patinar els caps de setmana a Østensjøvannet, un llac de la capital noruega. Es va entusiasmar ràpidament per l'esport i fins i tot practicava cada dia, abans de l'escola. Amb el temps va arribar a ser el millor patinador noruec de patinatge de velocitat i patinatge artístic.[4]
Paulsen va guanyar la carrera de 5000 metres en una competició nacional el 1880.[7] El seu debut esportiu internacional va ser al Gran Torneig Internacional de Patinatge, la primera competició mundial de patinatge sobre gel, celebrada a Viena el 1882.[8] Va guanyar la carrera de velocitat i va quedar tercer a la competició de patinatge artístic, tot i que va obtenir un premi per la seva figura especial, que va ser un salt d'una revolució i mitja en l'aire,[9] que es va passar a conèixer com el «salt d'Axel Paulsen» o, simplement, «axel».[4][6]
El 8 de febrer de 1883 va participar en una competició de velocitat al parc Washington, a Brooklyn, als Estats Units, on va derrotar els disset patinadors més veloços de Noruega, Anglaterra, Estats Units i Canadà.[10] El mateix any va perdre a Halifax, Canadà, en una pista amb corbes molt tancades que no podia prendre a molta velocitat.[7] El 1884 va tornar a Amèrica i va guanyar totes les carreres gràcies a un canvi de disseny dels seus patins per adaptar-los als revolts pronunciats, per la qual cosa va rebre el títol de «campió amateur del món».[4][6][7] Segons l'autor Brian Flood, els rècords de velocitat que va establir durant les carreres i exhibicions als Estats Units i el Canadà durant les seves visites a aquests països van inspirar aficionats i professionals, que van renovar l'afició per l'esport del patinatge de velocitat a Amèrica.[10]
El gener de 1885 es va celebrar un campionat internacional de patinatge sobre gel a Hamburg, on Paulsen, en molt bona forma, va guanyar la carrera de patinatge de velocitat i va quedar en tercer lloc en patinatge artístic.[11] El febrer de 1885, va participar juntament amb el seu compatriota Carl Verner en un desafiament contra els holandesos Renke van der Zee i Benedictus Kingma per determinar qui era el millor patinador amb una carrera de 4827 metres a Frognerkilen, Noruega. Van assistir-hi entre 20.000 i 30.000 espectadors. Paulsen va obtenir la victòria, arribant a la meta un minut i cinc segons abans que van der Zee.[4][7]
Plusmarques
Paulsen va establir les següents marques mundials durant la seva carrera:[4]
1889: vint milles en 1 hora, 9 minuts i 15,0 segons
Reconeixements
A més d'inventar el famós salt que porta el seu nom, i d'introduir un nou disseny per als patins sobre gel,[5] Axel Paulsen va influir en el desenvolupament del patinatge artístic com a esport. El seu estil «nòrdic» de patinatge, caracteritzat per la velocitat, moviments amplis i atleticisme va atraure pel seu contrast amb l'estil «vienès», que era el més habitual fins aleshores, i que primava el traçat de figures complicades sobre el gel a costa de l'aspecte físic. De la fusió de les dues escoles va sorgir l'estil internacional, més similar al patinatge artístic de competició modern. També se li atribueix la introducció de la postura típica del patinatge de velocitat, amb els braços plegats darrere de l'esquena.[6]
El 1910, al vint-i-cinquè aniversari de la seva victòria sobre van der Zee, el Club de Patinatge d'Oslo el va nomenar membre honorari.[4] El 1976, va ser inclòs al Saló de la Fama del Patinatge Artístic, com a reconeixement a les seves contribucions en aquest esport.[5]
