L'avet de la Cremada o avet de Llacs (Abies alba) és un arbre que es troba a Boí (l'Alta Ribagorça) i l'avet català amb el perímetre de tronc més gran.[1] El nom d'avet de la Cremada li ve d'un incendi forestal que ja fa molts anys va patir la zona en què es troba.[2]
Dades descriptives
- Perímetre del tronc a 1,30 m: 6,19 m.
- Perímetre de la base del tronc: 8,33 m.
- Alçada: 20,38 m.
- Amplada de la capçada: 17,49 m.
- Altitud sobre el nivell del mar: 1.945 m.[1]
Entorn
Es troba en una torrentera seca amb moltes pedres i certa inclinació, on domina l'avet i hi ha força pi negre. També hi ha gatsaule, moixera de guilla, ginebró, nabiu, neret, gerdera, pebrotera borda, ortiga, orella d'os, tora blava, canyaferla i epilobi. Quant a animals, s'hi pot veure picot negre, voltor, esquirol, fagina, marta, geneta i, potser també, l'os pirinenc.[1]
Aspecte general
Aparentment té bon aspecte, amb brotades no gaire prolífiques però moderadament ufanoses i sanes. L'ull principal de creixement és sec ja fa anys, i, per tant, aquest fet comporta una regressió lenta que pot durar molts i molts anys. Hi ha molta presència de líquens barbulats penjant de les branques i una part important del brancatge lateral intern està sec, però no de manera preocupant.[1]
Referències literàries
| «
|
- "Al vessant d'una muntanya,
- solitari hi ha un avet:
- cada dia el sol s'estranya
- de trobar-lo encara dret.
- Ha perduda ja sa força;
- la ventúria el fa colltorce;
- per les nafres de sa escorça
- hi penetra el sol i el fred.
- ...
- No té ocells ni primaveres;
- sols escolta udols de feres,
- sols hi arriben les torberes,
- sols hi arriben llamps i trons.
- Cada hivern perd una branca,
- cada estiu un tros de cor,
- i sa testa nua i blanca
- sembla un trono de dolor.
- ..." (Antoni Navarro i Grauger (Vilaller, l'Alta Ribagorça, 1869 - Barcelona, 1936) a L'Avet Vell.[2]
|
»
|
Observacions
El sota de la capçada de l'arbre és un jóc de vaques (la gent del país diu que a sota seu s'hi podien aixoplugar fins a 40 vaques[2]). Hi ha unes pedres planes, com lloses, que són antigues pedres saleres per als ramats d'ovelles. A la base del tronc hi ha un antic foc de pastor.[1]
Accés
L'arbre és dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Cal anar a Boí (informació a la Casa del Parc), on es pot agafar un taxi per arribar al planell de Sant Esperit, o bé anar-hi a peu des de la caseta d'entrada al Parc. Un cop allà, s'ha de seguir un viarany a mà dreta que s'endinsa dins una avetosa, travessar-la i seguir vorejant el Barranc del Llacs, fins que, passada una bona estona, trobar una sendera que s'enfila a la nostra esquerra amb un fitó groc clavat a terra. Hi ascendim fins que trobem l'avet. GPS 31T 0328871 4712341.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 60-61.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parcs de Catalunya - Arbres monumentals Arxivat 2019-02-12 a Wayback Machine. (català)
Enllaços externs
