Autoretrat al taller (1790 - 1795) és un quadre de petit format de Francisco de Goya (42 × 28 cm) dels anomenats] «de gabinet» -no sembla respondre a cap encàrrec- en el que el pintor es retrata dret a contraclaror al seu estudi pintant un gran llenç. Aquest quadre és, molt possiblement, el propi autoretrat, en el qual Goya apareix de perfil i mirant cap a l'espectador.[1][2]
Anàlisi
Goya se'ns mostra en aquest quadre com un artista que ens mira segur de si mateix, mirant l'espectador i mostrant-se en la seva activitat vestit amb una indumentària molt moderna per a l'època. Es veuen teixits anglesos, pantalons de ratlles horitzontals i gipó curt amb brodats. L'aparatós barret es deu al fet que està preparat amb una carcassa per col·locar espelmes, perquè Goya agradava d'acabar els seus quadres a la llum artificial.[3]
La llum incideix de ple en una gran finestra situada al fons, la qual cosa matisa la qualitat de la il·luminació del cos de la figura. Entre la finestra i ell, es pot apreciar una taula braser sobre la qual hi ha paper, el que podria denotar el desig d'aparèixer caracteritzat com a intel·lectual.[4]
La figura queda en ombra, el que provoca un interessant estudi dels matisos de color a la seva roba i cara, un motiu habitual en el pintor aragonès, que es podia observar ja al rostre de la dama vestida a la moda francesa d’El para-sol (1777).
Pel que fa a la tècnica, Goya fa gala d'una gran rapidesa a l'execució a base de taques de caràcter impressionista carregades de pintura i sense precisar els detalls, com correspondria a un quadre pintat per iniciativa pròpia.[5]
Referències
- ↑ «Autorretrato en el taller» (en castellà). Fundación Goya en Aragón. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ «Goya y Lucientes, Francisco de - Autorretrato ante su caballete» (en castellà). Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ García Felguera, María de los Santos «La exposición de Goya en las colecciones madrileñas». Cuenta y razón, 12, 1983, pàg. 145–152. ISSN: 1989-2705.
- ↑ Barrientos Bueno, Mónica «Claroscuros de guerra junto a un veterano: Goya y La hora de los valientes». Quaderns de Cine, 3, 2008, pàg. 15–21. ISSN: 1888-4571.
- ↑ Mongay Batlle, Cristina. «Frederic Vilà i la meva primera classe sobre Goya». A: El gran valor de les lletres i les humanitats: homenatge al Dr. Frederic Vilà i Tornos.. Centre d'Art d'Època Moderna, 2015, p. 190-191.
Enllaços externs
